Quantcast
La cirera de Bràfim, d’una dolçor excepcional – Vadegust

La cirera de Bràfim, d’una dolçor excepcional

Els anys setanta va començar el conreu d’aquest producte al municipi, que actualment s’ha consolidat i s’ha fet famós arreu perquè produeix una de les cireres de qualitat superior del territori

Les cireres són una d’aquelles fruites de pinyol que no deixaries de menjar mai. Potser la dolçor, la seva textura carnosa o el format arrodonit les han convertit en les fruites estrelles per consumir d’una mossegada allà on siguis. De fet, entre els mesos de maig i juny les cireres arriben al seu punt òptim de maduració i és el temps de gaudir-les.

Però de cireres n’hi ha de tantes varietats i qualitats com de maduixes o altres productes del camp. En aquest cas, Bràfim és un poble situat al sud de l’Alt Camp, que s’ha fet famós perquè produeix unes cireres de qualitat superior. Tant és així que, des de fa anys, s’hi celebra una fira en honor a aquest producte al costat de l’ermita de la Mare de Déu del Loreto, situada al turó del Puigrodó. Al voltant d’aquest temple d’estil neoromànic, els veïns del municipi venen les cireres que han produït als seus camps i donen a conèixer entre els visitants altres productes d’artesania locals. La Fira de la Cirera de Bràfim s’acostuma a celebrar el primer diumenge de juny, però l’any passat va haver de cancel·lar-se a causa de la Covid-19.

Segons comenta a Vadegust l’agricultor brafimenc Gerard Freixas, la tradició de les cireres va començar els anys seixanta quan “una colla de pagesos va plantar diverses varietats de cireres al municipi”. Amb aquesta plantació, van descobrir que el terreny calcari i el microclima de la zona oferien l’entorn perfecte pel creixement de les cireres, les quals s’hi podien desenvolupar amb tota la seva esplendor. Després d’això, l’afany de conrear cirerers va estendre’s entre els pagesos del poble, i van començar a dedicar-se al cultiu d’aquesta fruita de pinyol per sobreviure econòmicament. “Vam arribar a ser fins a 22 pagesos dedicats a la plantació de cirerers. Però, ara, per culpa de la falta de relleu generacional, només quedem uns sis agricultors que podem mantenir les terres”, diu Freixas. Hi ha molts pagesos que en fer-se grans no s’han pogut fer càrrec d’aquest tipus de conreu perquè és molt esclau, ja que les cireres s’han de collir una per una, tal com assenyala l’agricultor.

Cireres | Pixabay
Cireres | Pixabay

Abans dels anys setanta el paisatge agrícola de la zona estava dominat per la vinya, i les cireres creixien en els marges i als camins, sense que ningú les tingués massa en compte. Però, com a la majoria de terres del territori, va arribar la plaga de la fil·loxera i va obligar els productors a reinventar els seus negocis. “Gràcies a això la nostra cirera és coneguda a tot arreu“, afirma Freixas, que se sent molt orgullós de produir una cirera famosa per la seva qualitat superior, i sabor dolç amb un toc d’acidesa.

També a l’Agrobotiga de l’Agrícola de Bràfim, situada a l’antic cafè del poble, es poden trobar cireres de Bràfim; tot i que la principal activitat econòmica de l’entitat és la producció de vins elaborats exclusivament del raïm produït a les vinyes dels 160 socis, de les termes de Bràfim, Vilabella, Nulles, Puigpelat, Alió i Montferri, que actualment formen la secció vinícola de la cooperativa.

Les cireres són unes de les fruites de pinyol que tenen més èxit entre grans i petits. A part de tenir un sabor i color vermellós excepcional, dietèticament són molt riques en molècules antioxidants, responsables de mantenir la pell jove i les articulacions. És per això que les cireres s’han convertit en les fruites primaverals i estiuenques més esperades de la temporada.

Nou comentari