Hi ha restaurants que formen part del paisatge, però també de la memòria emocional d’un poble. La Caleta, situada a primera línia de mar de Sant Vicenç de Montalt, és un d’aquests establiments que han transcendit la gastronomia per convertir-se en un punt de trobada entre generacions. Durant 71 anys ha servit arrossos, peix fresc, marisc i cuina catalana de costa a milers de famílies que, any rere any, han convertit aquest racó davant del Mediterrani en una tradició estiuenca. Ara, però, el futur del restaurant continua pendent dels tribunals després que la justícia hagi suspès temporalment el tancament previst per al 31 de juliol.
L’origen del conflicte i del possible tancament del restaurant és estrictament administratiu. L’any 2015 la família va signar amb Adif un contracte de lloguer de quinze anys, vigent fins al 2030. Dos anys més tard, però, la nova delimitació del domini públic marítim-terrestre va situar els terrenys del restaurant dins l’àmbit competencial de Costes. La família assegura que no en va tenir coneixement fins al 2019, quan se’ls va comunicar que ocupaven un espai de domini públic.
Aquest establiment forma part de la costa maresmenca des del 1955, quan els avis de la família Casado van obrir un petit berenador en uns terrenys propietat de Renfe, avui Adif. Aquell petit establiment es va convertir amb els anys en un dels restaurants més freqüentats del Maresme. Per això, la possibilitat del seu tancament ha provocat una autèntica commoció entre els clients habituals.
La Caleta no afronta aquesta situació perquè el negoci hagi deixat de ser viable. “No tanquem perquè el restaurant no funcioni ni perquè ens vulguem jubilar. Econòmicament anàvem molt bé. El que fa més mal és que, en només quinze dies, et poden arrencar el projecte de vida que has construït durant dècades”, explicava Albert Casado, tercera generació al capdavant del negoci, en declaracions a Vadegust.
Des d’aleshores han presentat recursos mentre continuaven pagant el lloguer a Adif. “Mai hem deixat de complir amb les nostres obligacions. De fet, dos dies abans de rebre la carta definitiva de desnonament ens arribava el rebut del lloguer. Costa entendre com pots tenir un contracte vigent amb una administració mentre una altra t’obliga a marxar”, lamenta Casado.
Quan tot semblava indicar que el restaurant hauria d’abaixar definitivament la persiana el 31 de juliol, les gestions institucionals han canviat el rumb dels esdeveniments. Des del primer moment, l’alcalde de Sant Vicenç de Montalt, Javier Sandoval, va iniciar una ronda de contactes amb Xavier Amor, el Departament de la Presidència, la Direcció General de Polítiques del Litoral de la Generalitat, la Demarcació de Costes de Catalunya i la Delegació del Govern a Catalunya per trobar una solució que evités el tancament immediat.
Fruit d’aquestes negociacions, la Generalitat va impulsar la petició de suspensió del desallotjament davant del Jutjat Contenciós Administratiu número 9 de Barcelona, que finalment ha acordat suspendre cautelarment l’execució del tancament mentre es resol el procediment judicial. La resolució evita, de moment, que el restaurant hagi de cessar l’activitat aquest estiu i dona marge perquè el conflicte administratiu continuï el seu curs.
L’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt ha celebrat la decisió judicial, que considera una molt bona notícia tant per a un establiment emblemàtic del municipi com per als seus treballadors i per al conjunt de l’economia local.
La família Casado també rep aquesta resolució com una alenada d’aire després de setmanes d’enorme incertesa. Tot i això, el conflicte continua obert. La paradoxa és que l’edifici no desapareixerà ni deixarà de tenir ús gastronòmic. Al contrari: l’Estat manté la previsió de licitar-ne la futura concessió perquè un altre operador, o fins i tot la mateixa família si obté l’adjudicació, pugui continuar explotant el restaurant.
“És precisament això el que no acabem d’entendre”, afirma Casado, a Vadegust. “No ens fan fora perquè s’hagi d’enderrocar el restaurant. Continuarà sent un restaurant, però gestionat per algú altre. Nosaltres ens presentarem al concurs perquè és casa nostra, però encara desconeixem les condicions i no sabem si seran assumibles.”
Les conseqüències del procés continuen sent importants. La família havia començat a preparar el desmantellament de l’establiment, assumint el cost de gestionar el gènere, reorganitzar els treballadors i traslladar bona part del material al Mas Nadal. Tot plegat, després de mesos d’incertesa administrativa i d’un fort desgast econòmic i emocional.
En el cas d’Albert Casado, a més, la situació té una càrrega personal especialment delicada. És pare d’un fill amb un 75% de discapacitat i grau 3 de dependència, unes circumstàncies que fan indispensable mantenir l’activitat econòmica del restaurant per afrontar les seves cures i teràpies. “Ara mateix encara estem assimilant tot el que ha passat. Ha estat un desgast físic i emocional enorme. Necessitem descansar uns dies i després buscar la manera de tornar a començar”, expressa.
Malgrat el respir judicial, la família no es resigna. Manté la voluntat de presentar-se a la futura licitació i continua estudiant possibles accions legals contra Adif, ja que considera que la vigència del contracte de lloguer els ha situat en una situació de greu indefensió.
Durant les darreres setmanes, les mostres de suport han estat constants. Clients habituals, antics treballadors i veïns han omplert el restaurant per mostrar el seu afecte a una família que porta tres generacions al capdavant del negoci. “Hem rebut un suport immens. Ens quedem amb l’estima de tota la gent que ha vingut aquests dies. Sense els clients, els treballadors i els proveïdors, aquests 71 anys no haurien estat possibles”, afirmava Casado.
Aquest afecte també s’ha fet visible a les xarxes socials. Maria Teresa Diví, veïna de Sant Andreu de Llavaneres i clienta habitual, resumeix amb senzillesa el sentiment compartit per molts: “És una mala notícia que sap molt greu. Era el nostre restaurant preferit. Tant de bo es pugui solucionar”, expressa, a Vadegust.
Ara, precisament, aquesta esperança ha guanyat força. La suspensió cautelar del tancament no resol encara el conflicte de fons, però evita que La Caleta abaixi la persiana de manera immediata. Després de 71 anys de servei, el restaurant continua escrivint la seva història mentre espera que la justícia decideixi quin serà el seu futur definitiu. Perquè més enllà d’un negoci, La Caleta forma part del patrimoni gastronòmic i sentimental del Maresme.
