Aquest cap de setmana Valls acull la Gran Festa de la Calçotada, un esdeveniment gastronòmic que desperta passions des de 1982. Avui, aquesta festa tradicional aplega a més de 35.000 visitants en un sol dia, que arriben ansiosos per gaudir d’aquest gran banquet. Alguns, fins i tot, amb els pitets llestos, lligats al coll.
L’origen
L’origen del calçot i la calçotada s’atribueix a Xat de Benaiges, un camperol vallenc que a finals del segle XIX va descobrir una curiosa manera de fer créixer les cebes blanques: va enterrar una ceba blanca crescuda i, a mida que creixien els seus brots, procedia a tapar-los amb terra o “calçar-los”. Precisament, és aquest procés el que li ha donat nom al calçot. Xat de Benaigues els va cuinar a la brasa i va descobrir que els brots eren molt més dolços, tendres i suaus.
A començaments del segle XX els calçots ja s’havien convertit en un menjar habitual dels vallencs. Els dies festius les famílies es reunien al camp per compartir tots plegats una bona calçotada. L’expansió de la calçotada més enllà dels límits de l’Alt Camp no va iniciar-se fins la dècada del 1940, quan l’entitat vallenca Penya Artística de l’Olla va començar a celebrar calçotades a les quals convidava gent del món artístic i cultural barceloní. Així, aquest àpat va anar popularitzant-se i amb el pas dels anys s’ha convertit en una de les tradicions gastronòmiques més destacades a Catalunya pel seu component social. Al cap i a la fi, una calçotada és l’excusa perfecta per passar un dia en bona companyia gaudint d’un gran plaer gastronòmic.
Com es fa una calçotada?
Tota calçotada comença amb la delicada operació de preparar els calçots: es tallen les arrels i les fulles verdes a una mesura determinada. Seguidament, es col·loquen a una graella sobre un foc ben viu i, girant-los un parell de cops, es deixen coure fins que la punta estigui tova i l’exterior completament negre. Un cop llestos, s’emboliquen en paper de diari per guardar l’escalfor. Es mengen sucant-los en una salsa típica elaborada amb ametlles, avellanes, tomàquets escalivats, alls, oli d’oliva, vinagre, julivert i sal: la salvitxada. Tradicionalment, el calçot es menja dret, aixecant-lo enlaire per poder-lo introduir a la boca.
Però els calçots són només el començament! Un cop preparats, a les brases del foc es couen la carn, la llonganissa, la botifarra negra, les carxofes… El que faci falta perquè ningú es quedi amb gana. Tot això, és clar, acompanyat d’un bon vi o, fins i tot, de cava. Finalment, per acabar d’arrodonir l’àpat, no poden faltar les taronges –que ajuden amb la digestió– i els dolços, sovint acompanyats de licors de la terra o cafè.
Quan es pot fer una calçotada?
La temporada del calçot comença a mitjans de novembre fins a l’abril. Per això, durant tot l’hivern es pot gaudir d’una bona calçotada. No obstant, el millor moment per celebrar aquest gran àpat és l’últim diumenge de gener a Valls, la capital del calçot, durant la més autèntica i tradicional: la Gran Festa de la Calçotada. Aquesta celebració ofereix un variat programa d’actes populars i concursos relacionats amb el calçot que impregnen els carrers d’un fantàstic ambient festiu.
