Quantcast
La Cabra Blanca de Rasquera ja no és de color blanc – Vadegust

La Cabra Blanca de Rasquera ja no és de color blanc

És l'única raça de cabra autòctona de Catalunya i es cria a les Terres de l’Ebre, fent salts entre la serralada de Tivissa i Vandellòs

“Són unes cabres tan diferents que només poden viure com ho fan en aquest entorn, en llibertat”, diu Pau Gil, de vint-i-tres anys, a Vadegust. Aquest cabrer fa poc que s’ha endinsat al món de la Cabra Blanca de Rasquera. “Tinc un ramat de 180 cabres i estem a Vandellòs (el Baix Camp). Les cabres pasturen per la serralada de Tivissa i Vandellòs”, explica Gil. Les muntanyes de Tivissa i Vandellòs formen part de la Serralada Prelitoral Catalana. Les primeres miren cap a l’oest i són més interiors, i les segones es troben a l’est. Totes dues serres tenen uns relleus calcaris, abruptes i típics de la geografia prelitoral.

“Abans hi havia més exemplars de cabra blanca perquè donaven subvencions per netejar els boscos i hi havia molts cabrers que en pasturaven ramats. Però, ara, n’hi ha menys. Actualment, a l’Associació de Ramaders de la Cabra Blanca són uns 22 pastors associats. La majoria pertinents de les terres de l’Ebre, menys un que és de Barcelona i un altre de Girona”, comenta Montserrat Vidillas, la tècnica d’aquesta associació. Vidillas explica que aproximadament hi ha uns 4.500 exemplars d’aquesta cabra i que és típica de la zona de Vandellòs i del poble de Rasquera.

La Cabra Blanca de Rasquera o cabra blanca, tal com la coneixen els pastors, és l’última raça autòctona de Catalunya. Es cria i es troba a les Terres de l’Ebre (Ribera d’Ebre, Baix Camp, Terra Alta i Baix Ebre). Concretament, Vandellòs, Tivissa i Rasquera són les tres poblacions on tradicionalment s’ha concentrat l’espècie. Aquest animal es caracteritza per ser molt rústec, fort i capaç d’adaptar-se als terrenys abruptes. És per això que viu a les serralades perquè són pedregoses, rocoses i escarpades. Segons l’Associació de Ramaders de la Cabra Blanca, l’espectacularitat d’aquestes bèsties és el que atrau els pastors.

Dues cabres blanques de Rasquera | Cedida

Es desconeix amb certesa l’origen filogenètic de la cabra blanca. Però alguns estudis assenyalen que aquest animal provindria de l’ancestre prehistòric Capra prisca, barrejat amb la Capra agregarus pirinenca. L’origen i la història de la Cabra Blanca de Rasquera és confús, ja que no existeix cap document escrit que avali la presència d’aquesta mena de bestiar a les comarques amb anterioritat del segle XX, tal com expliquen els documents de l’Associació de Ramaders de la Cabra Blanca. Però, la tradició oral ha confirmat que aquesta espècie es trobava a la zona abans d’aquest segle.

Vidillas recorda que la cabra blanca es caracteritzava per ser íntegrament blanca, però que fa temps que la majoria d’exemplars que es veuen “són fletxats”. “És a dir, el seu pelatge té taques blanques i negres. Ara, per saber si es tracta d’una cabra blanca ens fixem amb els seus dos elements més distintius: les orelles i les banyes”, aclareix la tècnica. Les orelles han de ser grans, caigudes i dirigides cap endavant (els pastors les anomenen orelles trencades) i les banyes grans i fortes.

D’altra banda, el cabrer explica que la carn dels cabrits d’aquestes cabres és molt apreciada pels consumidors. “Són unes cabres que viuen amb total llibertat i que alimenten els seus fills amb llet materna. Avui dia, hi ha molt pocs cabrits que s’alletin amb la seva mare i que pasturin per l’alta muntanya. És per això que la seva carn és molt fibrosa, tendra i no té quasi greix infiltrat. Com tampoc té sabor a mascle”, argumenta Gil, que se sent orgullós de pasturar unes cabres que viuen en plena llibertat. El pastor també dona a conèixer, a aquest diari, que el punt àlgid de demanda de cabrits és per Nadal. “Controlem el cicle de zel de les cabres perquè aquestes es quedin prenyades per poder vendre els cabrits quan han complert el mes i mig”, aclareix el cabrer. 

La cabra blanca és un animal autòcton de Catalunya que viu fent salts entre muntanyes i que encara conquista els joves ebrencs, els quals s’engresquen a pasturar-ne alguns ramats. 

Nou comentari