La baldana de ceba -també coneguda com a botifarró de ceba- és una variant de la botifarra d’arròs, molt popular a les Terres de l’Ebre. A la majoria de les carnisseries d’aquesta regió que aplega les comarques meridionals de Catalunya compten amb l’embotit als seus taulells, però és difícil de trobar l’especialitat fora de la zona.
“La baldana de ceba no té tant d’èxit com la baldana d’arròs. De fet, per cada 10 quilos de baldana d’arròs nosaltres només en fem 3 de ceba”, detalla a Vadegust una de les treballadores de la carnisseria Villarroya (Amposta). Malgrat que l’embotit de ceba és un producte tradicional, en el consum diari dels ebrencs ha arrelat més la baldana d’arròs.
La baldana de ceba és un embotit cuit, de la mida del botifarró, de tonalitats marrons i vermelloses, que generalment es presenta lligada i enfilada en porcions. La base de la recepta són la sang i les parts més greixoses del porc i s’hi afegeix ceba, pebre negre i sal. “Normalment, les baldanes tenen molta sortida quan és època de rostides (barbacoes), perquè la gent se les emporta per fer-les a la brasa, ja que queden molt gustoses quan el greix se socarrima”, explica a aquest diari Cinta Cid, propietària de la carnisseria de Cinta (Tortosa).
Per a Cid, les baldanes també són un dels productes estrelles per afegir a les escudelles i a tots aquells plats que fan xup-xup. “La gent ens les compra per fer llenties o altres llegums i també estofats, ja que la mateixa sang potencia el sabor d’aquestes receptes i també els hi dona més cos”, afegeix la carnissera.
Les botifarres de ceba són un producte tradicionalment elaborat a les comarques del sud de Catalunya, igual que les baldanes d’arròs o les botifarres de corder, però també són presents a la zona del País Valencià. Es tracta d’un producte que va néixer amb l’objectiu d’aprofitar totes les restes del porc després de la matança. Actualment, i gràcies al particular toc que li dona la ceba, s’han convertit en un producte totalment popular.
La seva elaboració consisteix a fer una picada de la cansalada de porc seleccionada i condimentar-la juntament amb els altres ingredients, com són la sang i la ceba també trinxada. Quan adquireix la consistència desitjada, es passa a embotir-ho amb tripa natural, es lliga i es posa a la caldera per a coure-la. Un cop cuita, es deixa refredar i d’aquesta manera ja es pot conservar per més tard ser venuda.
Per desgràcia, la baldana és un d’aquells productes que no s’ha estès per tot el territori. Així que, per poder-la assaborir, cal anar a les Terres de l’Ebre i demanar un plat de cullera que estigui fet amb aquest embotit cuit i gran potenciador de receptes.
