Garota, garoina, oriç, urís, eriçó de mar, bogamarí o vogamarí són maneres diferents d’anomenar el mateix animal, un equinoderm de forma globular aplatada amb una closca coberta de pues de color negre. Les garotes viuen a les costes rocoses del Mediterrani tot l’any, però en mengem només des de l’arribada de l’hivern fins a la primavera. Per què? Curiosament, la part que engolim són les gònades d’aquest equinoderm i és en aquesta època que es troben més desenvolupades, ja que és el seu moment de reproducció.
L’única manera permesa de capturar les garoines és mitjançant la immersió submarina a pulmó amb l’ajuda d’un estri especial de captura. La seva carn, considerada una exquisidesa, té una textura tova i sucosa que es desfà a la boca. El seu gust, d’un marcat sabor marí, recorda al blau infinit de les platges de la Costa Brava.
Hi ha qui la menja crua i sola, amb una cullereta, però acompanyada de pa de pagès, un bon tall de botifarra negra i una copa de vi o de cava, es converteix en una experiència extraordinària. De fet, aquesta menja era un berenar típic entre els pescadors a Palafrugell, i l’any 1992 es va convertir en una de les millors festes gastronòmiques a peu de platja de les comarques gironines: la Garoinada. Des de llavors, cada any se celebra durant les minves de gener fins al mes de març i els assistents gaudeixen d’un autèntic banquet.
La Costa Brava és el lloc de destí per antonomàsia on tastar garoines. Però no només es desplaça la gent fins a Palafrugell per celebrar la temporada de garoines. A Cadaqués és típic menjar-les el dia de Sant Sebastià i en Dimecres de Cendra. El primer diumenge després de Reis a Palamós també és comú “fer oriçades”. Així, gaudir d’aquest excel·lent àpat serveix com una perfecta excusa per visitar les costes gironines a l’hivern.
Menjar garoines a la Costa Brava significa menjar producte de proximitat i de temporada, ja que es consumeixen crues i poques hores després d’haver estat capturades. A més, això permet conservar totes les seves propietats nutricionals i organolèptiques. Ja que el seu principal component és l’aigua, la garoina té molt poques calories. És molt interessant des del punt de vista nutricional, ja que té una quantitat important de proteïnes d’alt valor biològic, ferro –necessari per a una correcta formació dels glòbuls vermells– i fòsfor –que intervé en la funció cerebral–.
Aquest article es va publicar originalment en aquest diari el 29 de desembre del 2019.
