“El fesol de l’ull ros ha marcat els meus inicis en el món de la pagesia. Va ser el primer producte que vaig conrear”, explica Eliseu Carreras, de Cultius Eliseu, a Vadegust. Aquest pagès fa més de vint anys que cultiva el llegum a la seva horta i que el promociona al mercat entre els consumidors més joves.
“M’agradaria que aquest fesol fos un producte tan popular com la soja, ja que té unes grans propietats nutricionals i el cultivem a casa nostra”, diu Carreras, que lamenta que gran part de la població encara desconeix l’existència d’aquest producte.
El fesol de l’ull ros, que també es coneix com a fesolet menut, mongeta banyolina, fesolets, caragirats o escurçatites, és una varietat de llegum típica de les terres gironines. En concret, de l’Empordà i el Pla de l’Estany. Són uns llegums de calibre petit, fan uns cinc centímetres aproximadament, i tenen forma de ganxo menut, poc pronunciat. La seva tonalitat és groguenca i la taca marró del seu cos els dona el nom.
Segons el gerent de Llegums Cuit Isar, Enric Parés, el fesol de l’ull ros és un dels pocs llegums que prové d’Àfrica, ja que la majoria venen d’Amèrica Llatina. “És una mongeta molt més fina que la resta. La seva textura s’assembla a la de l’azuki i recorda a la mantega”, detalla Parés. De la mateixa manera, Carreras posa en valor les qualitats organolèptiques del producte. “Es tracta d’un fesol molt suau que es pot consumir sec o verd i que és molt proteic”, diu.
En aquest sentit, el seu valor nutricional va fer que durant la postguerra es convertís en una menja molt consumida entre els gironins. “En aquella època la gent passava molta gana i el llegum servia per substituir les proteïnes de la carn”, recorda Carreras, que voldria que actualment el consum tornés a popularitzar-se, però per bons motius.
Pel que fa al cultiu, el fesol de l’ull ros es comença a sembrar a finals d’abril o principis de maig, i es cull cap al juny. “És una llavor que necessita molt poca aigua i temperatures elevades per créixer. Per aquest motiu, les terres argiloses del Gironès són molt adients pel seu conreu perquè aguanten la humitat”, informa Carreras, que va provar de conrear aquest fesol al Maresme, però la composició del sòl no era tan favorable per a la seva producció.
L’any 2017, la Xarxa Tràmec del Consell Comarcal del Baix Empordà va impulsar una iniciativa per promoure la recuperació del fesol de l’ull ros, ja que cada cop hi havia menys agricultors que es dediquessin a conrear-lo al territori. Actualment, la seva producció es troba en mans d’un reduït nombre de petits productors. Per aquest motiu, des dels mercats, els pagesos fan molta feina de promoció de la mongeta, tal com comenta Carreras.
Com qualsevol llegum, el fesol de l’ull ros és un ingredient molt versàtil als fogons. Es pot menjar bullit, en forma de crema, per fer hamburgueses vegetarianes, amanit amb un raig d’oli, incorporar-lo en guisats, o de la manera tradicionals, que consisteix a fer-los amb oli i cansalada. Sigui com sigui, és un aliment que aporta una quantitat important de proteïnes i que destaca pel seu contingut en fibra, que millora el restrenyiment i disminueix el risc de càncer d’origen gastrointestinal.
