A banda del Turdus philomelos, que és el més corrent, n’hi ha tres espècies més: la griva (Turdus viscivorus), la griva cerdana o tordanxa (Turdus pilaris) i el tord ala-roig (Turdus iliacus). Tots són bons per a fregir, que és una de les maneres més tradicionals, als Països Catalans, de preparar-los. Agraden arreu, són una menja molt llaminera, però és al sud de Catalunya i el nord del País Valencià (del Baix Ebre fins a la Plana) on més costum hi ha de fregir-los. En aquestes comarques els cacen al parany, que sol ser una construcció elemental amb quatre parets i un arbre frondós al costat (una garrofera, generalment), tot voltat per una bardissa molt espessa de xiprers o arbrissons que no deixen veure res del que hi ha a la part de dintre.
Els paranyers envesquen uns branquillons d’un pam de llargària i els reparteixen per l’arbre, i els animalets s’hi enganxen i no en poden escapar. De reclam fan xiular tords engabiats i el resultat és que els agafen per centenars. Aquesta modalitat de caça està prohibida des del 2013, però encara hi ha gent que la fa servir, a la tardor, que és quan els ocells emigren des del nord d’Europa cap a terres més càlides. Joan Garí n’ha parlat a Les hores fecundes:
Al llarg d’un mes o dos, la massacre és tumultuosa. L’activitat, llavors, a l’entorn d’aquests reductes mínims i fortificats, és veritablement remarcable, de dia i de nit. A mesura que van caient, els animalons van sent escanyats i, pràcticament de seguida, preparats per a ser consumits. Els confrares es passen els uns als altres llibrells amb cadàvers de tords fregits, menja que reputen deliciosa.
Tords fregits
Ingredients: 12 tords, alls, oli i sal.
Preparació: de primer esplomarem els tords, els esmocarem, els soflamarem i els tallarem el bec, les potes i les puntes de les ales. Seguidament esgranarem dues cabeces d’all i els farem un tall al llom. En estar tot preparat posarem bona cosa d’oli en una paella de mànec i la deixarem al foc. Salarem els tords i, quan l’oli serà calent, els posarem en la paella (els que hi cabran, sense amuntegar-los). Tombarem els ocells perquè es facin per totes bandes i, a mitjan coure, hi afegirem la quantitat corresponent d’alls. Quan seran ben daurats els traurem i els posarem en els plats, amb els alls. Tot seguit n’hi posarem una altra tongada i farem el mateix, i així fins que s’acabaran i ho portarem a taula. Si els volem conservar, els posarem en una gerra i, quan seran freds (o tebis), els cobrirem amb oli nou.
Variants: hi ha qui, en comptes de fer-los un tall, aixafa els alls amb l’ajuda d’un ganivet de fulla ampla. Uns altres els parteixen per la meitat, sense pelar-los; uns altres encara els fregeixen abans de tot i els reserven; també hi ha qui se’ls estalvia, però això ja és més rar. A la Garrotxa hi ha qui els posa en el ventre un bocí de cansalada, subjectat per un furgadents (que ha de travessar ocell i cansalada); també hi ha qui, a taula, hi deixa caure per sobre una picada d’all i julivert. Al Montsià i el Baix Maestrat hi ha qui, en temporada, canvia els alls secs per uns altres de tendres, que cal fregir abans de tot. Per alguns llocs de la Plana Alta hi ha costum, a taula, d’acompanyar-los amb allioli. Al Comtat hi ha qui els parteix per la meitat; uns altres els fregeixen amb poc d’oli i, en estar ben daurats, hi afegeixen mig got d’aigua i ho deixen coure uns minuts (hi ha qui, amb l’aigua, hi afegeix també uns branquillons trinxats de julivert). A Eivissa hi ha qui, a taula, els adoba amb pebre, suc de llimona i una picada d’all i julivert; el costum és d’acompanyar-los amb patates fregides.
Altres denominacions: grives fregides (Rosselló, Conflent, Capcir, Alta Cerdanya, Vallespir, Alta Ribagorça, Baixa Ribagorça, Pallars Sobirà, Noguera, Alt Urgell, Ripollès, Garrotxa, Alt Empordà, Berguedà, Osona, Bages, Moianès, Segarra, Garraf, Baix Camp, Garrigues, Conca de Barberà, Priorat, Terra Alta, Matarranya, Montsià, Ports, Maestrat, Plana Baixa, Camp de Morvedre), torlles fregides (Alta Ribagorça), tordanxes fregides (Camp de Túria, Ribera Alta, Vinalopó Mitjà), tords frits (Illes), tordos fritos (comarques valencianes de parla castellana). ‘Tords fregits’ és una denominació que es fa servir arreu de Catalunya i el País Valencià.
