“Les carxofes del Delta de l’Ebre són unes carxofes privilegiades gràcies a les condicions que hi ha al nostre territori, ja que tenen la sort d’estar envoltades pel Delta i els sòls són salins“, explica, a Vadegust, Rosa Cid, una de les propietàries de Fruites Barberà (Baix Ebre).
Fruites Barberà és una empresa de distribució de fruites i hortalisses que recentment s’ha iniciat en el món de l’agricultura ecològica. Aquest negoci es dedica a la venda de carxofes des de fa més de cent anys, ja que va començar a distribuir verdures l’any 1989. Segons Cid, les carxofes de l’Ebre són més “rodones, verdes i compactes que les del Prat” i són de la varietat blanca de Tudela.
La producció de carxofes a les terres de l’Ebre va arribar a la seva esplendor durant la segona meitat del segle passat quan el regadiu va entrar al món del cultiu. “Gràcies als canals de reg va augmentar l’interès per les carxofes a la nostra zona”, explica Cid. Actualment, les carxofes blanques de Tudela es conreen a les poblacions de l’Aldea i Amposta.
Unes bones carxofes són aquelles que tenen totes les seves fulles apinyades i que no estan toves, tal com constata la propietària de Fruites Barberà. Alhora, Cid també desvela que el secret per no trobar-se amb una carxofa que tingui el cor pelut és fixar-se amb el forat que deixen les seves fulles. “Si es veu un foradet com un ullet al capdamunt, vol dir que la carxofa no estarà florida per dins”, recorda Cid.
Mitològicament es diu que el nom de carxofa prové d’un encanteri terrible que va fer el déu Júpiter a una noia rossa i bella anomenada Cynara, de la qual es va enamorar. Quan Cynara el va rebutjar, aquest la va transformar en Cynara scolymus, que és el nom científic amb el qual es coneix la carxofa. Però, la veritat, és que nutricionalment les carxofes són el contrari d’una mala jugada del destí. Les carxofes són conegudes pels seus efectes beneficiosos per la salut i per les seves propietats hepàtiques. La majoria dels vegetals que tenen un sabor amarg acostumen a ser bons pel funcionament del fetge. A més, la carxofa té un alt contingut de fibra i conté inulina, que és un extracte natural que serveix per equilibrar la diabetis.
D’altra banda, l’Ajuntament d’Amposta, que anualment celebrava una festa popular en honor a la carxofa, ha informat, a aquest digital, que d’ara endavant l’esdeveniment gastronòmic que reivindica aquest producte se centrarà només en l’arròs. “Tenim la voluntat de celebrar una festa popular al voltant d’un producte que es produeix el nostre territori i és més típic”, explica la regidora de Comerç ampostina, Susanna Sancho. Malgrat això, els restaurants de la zona del Poblenou (Amposta) segueixen oferint un menú gastronòmic on la carxofa és l’ingredient vehicular de totes les receptes.
Ara mateix, la carxofa seguirà sent la protagonista a les festes populars que se celebren el gener a Benicarló, on es preparen degustacions de tota mena elaborades amb Carxofa de Benicarló (perquè és una zona que produeix històricament aquest producte).
A la cuina, les carxofes són molt versàtils, es poden menjar crues (el cor de la carxofa es talla a làmines fines i se serveix amanit amb oli i sal)m cuites, a la brasa, al forn, bullides, arrebossades o formant part de receptes més elaborades com arrossos, estofats o truites.
