Els seitons en vinagre, un aperitiu tradicional

És l’únic plat del receptari dels Països Catalans on el peix es presenta cru, adobat només amb vinagre i oli

Els seitons en vinagre són un aperitiu corrent a tota la península i resulta difícil esbrinar-ne la procedència. Jo no he pogut arribar a saber-ho però no sembla que el seu origen siga català; no es poden trobar als vells receptaris, cosa que, és clar, tampoc no té cap importància. Els catalans (dels PPCC) ja fa molt de temps que els preparem així i per tant podem dir sense cap mena de dubte que es tracta d’un plat tradicional, l’únic plat del nostre receptari on el peix es presenta cru, adobat només amb vinagre i oli. A l’Extrem Orient sí que hi ha molta tradició de menjar peix cru, i a Holanda es mengen crues les arengades, però a casa nostra no passa el mateix i és per això que, tot i estar-hi acostumats, no deixa de ser una raresa, ara bé, una raresa molla i lleugerament amarga que agrada a tothom que no estiga renyit amb el vinagre.

Els trobem en la poesia de Rosa Miró i Pons ‘La bonior de l’Aladroc’, dins Camins d’aigua, paraules de mar:

“Sóc el més bo.

La mare em posa en vinagre.

Aquell em fa arrebossat.

La factoria em conserva.

I tu, em menges amb pebreta torrada i pa.

Bon profit!”

Seitons en vinagre | Wikipedia

Seitons en vinagre

Ingredients: 750 g d’aladroc, vinagre blanc, oli i alls.

Preparació: de primer escapçarem i esmocarem el peix, en traurem les espines i l’aleta dorsal i els farem en filets. Seguidament posarem aquests filets en un bol, hi afegirem vinagre fins a deixar-ho ben cobert, ho remenarem amb la mà per tal que tot el peix en reste ben amarat de vinagre i ho deixarem assaonar per espai d’uns vint minuts. En acabant traurem els filets d’un en un (sense rentar-los) i els anirem posant en plats plans, sense amuntegar-los (només hi ha d’haver una capa). Per últim pelarem i trinxarem un parell d’alls o tres (ben fins), els deixarem caure per sobre i ho ruixarem amb bona cosa d’oli. Cal deixar-los amorosir una estoneta.

 Variants: abans de servir-ho hi ha qui hi deixa caure per sobre una trinxadissa de julivert. Podem deixar el peix més o menys temps en contacte amb el vinagre, segons que ens agrade més fort o més suau. Si volem que es conserve uns dies l’haurem de deixar almenys vint-i-quatre hores amb el vinagre.

 Per tal de solucionar el problema aquell de les larves de l’anisakis (un cuc nematode paràsit), que poden produir lesions a l’aparell digestiu i transtorns de tota mena, hi ha qui congela prèviament els aladrocs (si el frigorífic funciona correctament, podem estar segurs que al cap d’una setmana hauran mort totes les larves que hi poguessen haver).

Altres denominacions: anxoves en vinagre (Empordà), seitons en vinagre (des de la Selva fins al Baix Maestrat), aladroques en vinagre, boquerones en vinagre (Baix Segura). Com a aladroc, d’altra banda, és conegut al Montsià, el País Valencià i les Illes.

Nou comentari