Els ous passats per aigua són per tots els públics

La fórmula és senzilla i només cal bullir-los per espai d’un parell de minuts o tres, segons el punt de densitat que voldrem

Els romans ja en preparaven, d’ous passats per aigua, i se’ls menjaven igual que nosaltres, amb l’ajuda d’una cullereta anomenada apalare (derivat d’apala: ou passat per aigua). Al receptari d’Apici De re coquinaria (segle I) n’hi ha una recepta, segons la qual s’amanien amb pebre, sèseli, pinyons, mel, vinagre i garum. Actualment l’amaniment no és tan complicat i la gent es limita a afegir-hi uns granets de sal, no els cal res més. És un recurs senzill i barat, i molt agradable, sucat amb bastonets de pa o simplement a culleradetes, amb un pessic de sal. Les mestresses els preparen de tant en tant i els posen en les oueres, i tothom en menja de molt bon grat, és un plat que agrada a grans i menuts, per a desdejunar, per a esmorzar o per a berenar. La fórmula és senzilla i només cal bullir-los per espai d’un parell de minuts o tres, segons el punt de densitat que voldrem. Abans, quan els rellotges eren un luxe, el que feien era resar tres o quatre pares nostres o un parell de credos, i d’aquesta manera no s’equivocaven. Com que sempre han estat una menja molt corrent fins i tot tenen la seva endevinalla:

Tic-tic a la paret.

Porta sal

i porta pa

per poder-lo sucar.

Els trobem també en la poesia ‘El desdichuni: costums’, publicada en La Traca del 14 de novembre de 1914; en transcriurem una part:

¡ELS HOUS!

Hi ha qui es pren un hou megido

o siga un hou batudet;

atres els sorbixen cruns

que son de molt d’aliment,

o s’els fan pasar per l’aigua

y els sólen pendre blanets.

Frederic Mistral diu en Memòri e raconte que els segadors en menjaven:

“Els segadors feien cinc àpats al dia: cap a les set el desdejuni, que era una anxova confitada, esclafada sobre el pa, amb una mica de salsa, oli i vinagre, en un plat, i ceba roja que crema les barres; cap a les deu, el gran beure, que era un ou passat per aigua amb un tros de formatge; a l’una el dinar, que era sopa e bajan; cap a les quatre el berenar, que era una bona ensalada amb capons fregats amb all; i al vespre el sopar, carn de porc o d’ovella, o una truita de ceba anomenada meissoniera“.

Direm finalment que al Perigord hi ha costum, a la tardor i l’hivern, de deixar els ous un parell de dies en una capsa de llanda o una sopera (ben tapada) i afegir-hi tres o quatre tòfones. Com que la closca és porosa, els ous agafen el gust de la tòfona i, una vegada cuits, resulten molt gustosos.

Ous bullits | Pixabay

Ous passats per aigua

Ingredients: 8 ous, pa i sal.

            Preparació: de primer posarem bona cosa d’aigua en una olla i la deixarem al foc. En alçar el bull hi posarem els ous, ho deixarem bullir per espai de dos o tres minuts, traurem l’olla del foc, en llançarem l’aigua i deixarem els ous en un plat. Mentre es refreden farem el pa en bastonets. Quan s’hauran refredat una mica els posarem en les oueres i els traurem a taula. El costum és de trencar-los la punta de la closca amb una cullereta, salar-los, remenar-los amb la cullereta i sucar-hi els bastonets de pa.

            Variants: per alguns llocs posen els ous en fred en l’olla i, en alçar el bull, ja son al punt. Hi ha qui se’ls menja sense pa, a culleradetes. A la Garrotxa hi ha qui canvia la sal per sucre; en aquest cas, hi podem afegir unes gotes de vi ranci, garnatxa o mistela. Al Borbonés hi ha qui hi afegeix un polsim de pebre. Al Perigord els perfumen, en temporada, amb l’aroma de la tòfona: un parell de dies abans posarem els ous en una capsa de llanda i hi afegirem tres o quatre tòfones.

            Altres denominacions: cocons a la còca (Perigord, Llemosí), ueus a la còca (Perigord, Llemosí, Borbonés), uòus dins l’aiga, ueus dins l’aiga, uòus mòus, ueus mòus, cacaus mòus, cocons mòus, cocons dins l’aiga, ueus borsats (Llemosí), uòus bolits, cacaus bolits (Marca), uòus borsats (Marca, Llemosí), uòus a la còca (Marca, Llemosí, Perigord, Alvèrnia, Borbonés, Velai, Agenés, Carcí, Llenguadoc, Roergue, Gavaldà, Albigés, Comtat de Foix, Vivarés, Delfinat, Valls Valdeses), cacaus dins l’aiga (Llemosí, Alvèrnia), cacaus a la còca (Llemosí, Alvèrnia, Velai, Gavaldà), ueus en lo clesc, ueus cueits a l’aiga (Bordelés, Landes, Bearn, Armanyac, Bigorra, Comenge), uòus en lo clesc, uòus cueits a l’aiga (Bordelés, Landes, Armanyac), clòscs a la còca (Roergue), uòus en còca (Comtat Venaissí, Costiera de Nimes, Provença, Comtat de Niça), uòus brouats (Valls Valdeses). ‘Ous passats per aigua’ és una denominació que es fa servir als Països Catalans.

Nou comentari