Els espigalls, la verdura genuïna del Garraf

Els espigalls són els brots que surten de l'axil·la de les fulles de la col brotonera. Aquesta hortalissa només es conrea a les poblacions de Cubelles, Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú

Els espigalls o els brotons del Garraf són els brots que surten de l’axil·la de les fulles de la col brotonera. “Aquest any hem tingut una bona collita perquè va fer molt de vent i va afavorir el creixement d’aquestes ramificacions de la col”, explica a Vadegust Remei Gimeno, una de les integrants de l’Associació Espigalls del Garraf i venedora d’aquest producte. 

Gimeno assenyala que l’espigall és un aliment molt versàtil perquè pot adaptar-se a qualsevol recepta i queda bé bullit, fregit i al forn. “Són una hortalissa tan present a la nostra terra que fins i tot tenen la seva pròpia celebració, la Festa de l’Espigall. Aquest any no l’hem pogut celebrar, però normalment durant aquesta diada els estudiants de l’Escola d’Hostaleria de Sitges preparen diverses receptes on l’ingredient principal són els espigalls, per explorar el producte i introduir-lo a l’alta gastronomia”, comenta la venedora. 

Actualment, els espigalls es cultiven en algunes sínies de les localitats de Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i Cubelles. Es distingeixen per la seva morfologia i per aparèixer en moments diferents del cicle de la planta. Els espigalls neixen de la col brotonera, una varietat de col que prové d’una llavor que antigament era molt apreciada perquè produïa una planta que s’aprofitava tota, fins i tot els seus brots laterals. “Fa uns anys la tradició de consumir espigalls al Garraf va començar a perdre’s, però un grup de productors de proximitat va decidir apostar per aquesta llavor. És per això que des de fa temps aquesta hortalissa ha tornat a formar part dels fogons dels garrafencs”, detalla la Fina Fuster, una membre de la comissió tècnica del Node Garraf -una entitat pública que vol afavorir el desenvolupament econòmic de la comarca-. 

Un camp d’espigalls de Vilanova i la Geltrú | ACN

Fuster detalla a aquest diari que de la col brotona no només es mengen els espigalls sinó que també s’aprofiten els brotons. Els brotons són les tiges amb fulles de color verd que es cullen durant els primers mesos de cultiu. En canvi, els espigalls apareixen quan la col comença a florir, de gener a març, acompanyats de poques fulles. “Els espigalls són les inflorescències immadures de la col brotonera que, després del fred, esdevenen del brotó. Podem gaudir uns sis mesos d’aquest producte organolèpticament tan complet”, diu Fuster. 

La planta de la col brotonera presenta una morfologia molt singular i no forma cabdell. És una planta d’entre 1 i 1,5 metres d’alçada que es caracteritza per tenir les fulles pinnatinèrvies i arrissades. Els espigalls d’aquesta hortalissa són molt apreciats a la cuina pel seu sabor i la seva textura suau. “Des que hem començat a promocionar els espigalls i els brotons hem aconseguit que molta gent s’enamorés un altre cop d’aquesta verdura. S’han revalorat i, ara, la gent ens les demana. De fet, un cop vam fer un concurs que consistia a presentar plats originals que es poguessin fer amb espigalls i vam aconseguir més d’una cinquantena de receptes originals”, explica amb il·lusió Gimeno, que espera que la població garrafenca segueixi lluitant per conservar aquesta planta autòctona i simbòlica del territori. 

La convicció dels petits agricultors de la zona, amb la col·laboració de les administracions públiques i entitats locals, ha fet possible que avui dia encara es pugui seguir gaudint dels espigalls, una verdura saludable i genuïna del Garraf.

Nou comentari