El Maresme és conegut per produir el pèsol de garrofal, que entre els experts és considerat el de sabor més delicat. En concret, les hortes de Sant Andreu de Llavaneres estan distingides amb una marca de garantia de qualitat pel conreu d’aquesta lleguminosa verda.
La primera constància sobre la producció de pèsol a Llavaneres data del segle XVII, quan l’escriptor i viatger Francisco Zamora en el seu llibre Diario de los viajes y hechos en Cataluña descobreix que a Barcelona durant la primavera es venien uns pèsols que provenien de la rodalia de Mataró. També, durant els anys trenta, hi ha documents que certifiquen l’exportació dels pèsols llavanerencs cap a França.
“De pèsols existeixen de tres classes: baixos, mitjans i alts. Els que tenen més fama son els garrofals o de floreta. Sens dubte, són els millors i, alhora, els que poden arribar a fer més de dos metres”, explica a Vadegust Quico Abril, un pagès de Sant Vicenç de Montalt, un dels municipis que forma part de la serra Tres Turons que envolta pobles d’horta de pèsol. El conreu de l’anomenat pèsol garrofal és específic de la zona del Maresme, en concret de Llavaneres i dels seus pobles veïns com Mataró: “Aquests es diferencien dels altres tipus de pèsols per la seva dolçor”, diu el Quico, qui considera que la delicadesa que adquireixen els garrofals és gràcies al microclima que hi ha a Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Mataró: “La temperatura és més alta que a Arenys i aquesta propicia que el producte es faci millor”, afegeix.
Entre les hortes més conegudes per la producció de pèsol destaquen l’Horta Rabassa, l’Horta Marcó, l’Horta Graupera, l’Horta Pera Vivan i l’Horta Xavier Amat. Totes tenen camps a Llavaneres. És per això, que el plat ideal per assaborir els pèsols de garrofal és l’anomenat “ofegat” a l’estil de llavanerenc. Aquesta delicatessen es pot tastar a la gran majoria dels restaurants del poble i també a les paradetes ambulants que s’organitzen durant la Festa del Pèsol que se celebra a l’abril. La festa popular coincideix amb les collites d’aquest llegum rodó que s’inicien al mes de març: “És essencial posar una renglera de canyes o un filat que aguanti l’estructura que construeix la planta dels pèsols”, apunta el Quico, que recorda que els mesos de sembra són a l’octubre i que els terrenys per plantar-los han de ser sicilis i arenosos.
Un altre tret diferencial d’aquest tipus de pèsol respecte a les altres varietats és que en els garrofals les tavelles contenen entre quatre i deu pèsols, que acostumen a ser més petits que els de les convencionals. A més, el pèsol de garrofal és un supervivent dels hivernacles. Encara que se sembrin les llavors a l’hivern amb risc de glaçar-se: “Les grans dimensions de la pesolera impedeixen que es cultivin sota plàstic”, expliquen a la Gastroteca, l’aparador de la gastronomia i els productes agroalimentaris local de la Generalitat.
Però, si vols menjar uns pèsols a l’estil de Llavaneres, de debò, el millor és encarregar-los a Menjars Cuinats Roseta, una botiga que la família Ródenas va obrir l’any 1981 fent homenatge a la iaia Roseta, la cuinera per excel·lència de la casa: “Totes les receptes que tenen són les tradicionals com les que et faria l’àvia”, per això, Jordi Sensat, un comprador habitual d’aquest local llavanerenc, considera que aquest és el millor lloc per assaborir un plat de pèsols del Maresme.
Aquest article es va publicar originalment en aquest diari el 17 de març de 2020.
6 
