El pebrot de la Riera, una llavor que sobreviu contra pronòstic

És una hortalissa provinent de les terres tarragonines que es va fer famosa en mans de la família d'agricultors Plana

“Cada any planto uns quants pebrots per seguir mantenint viva la llavor del pebrot de la Riera”, explica, a Vadegust, Jordi Plana, l’últim agricultor de la Riera de Gaià (Tarragonès) que segueix produint aquesta mena de pebrots. Plana ha deixat de fer pebrots a gran escala i ara només fa una petita producció per fer perdurar la llavor d’aquesta d’hortalissa. Ell ha decidit que no vol deixar morir la llavor que va començar a conrear amb el seu pare i que ha fet possible que tothom conegui uns dels pebrots més saborosos i amb la carn més tersa de Catalunya.

Plana s’entristeix quan pensa que els joves de la seva família no han volgut seguir amb la producció del pebrot de la Riera. És per això que cada any, amb la il·lusió de què aquest aliment segueixi existint, regala als agricultors de la zona una part del planter de pebrot que conrea. “Abans a casa meva fèiem aproximadament uns 80.000 quilos de pebrot de la Riera que portàvem a Mercabarna perquè es distribuïssin per tot el territori. Com que els traslladàvem amb unes capses que portaven el nom de la família, a Barcelona tothom els coneixia com els pebrots Plana”, recorda, emocionat, el pagès. Segons el Departament d’Agricultura, el pebrot de la Riera es va tornar tan popular durant les darreres dècades que va provocar que una allau de compradors es desplacessin a la població per obtenir-ne mostres.

Després que Plana deixés de conrear el pebrot de la Riera (el 2004), la família d’agricultors de l’Horta Blanch van seguir amb la producció d’aquesta hortalissa durant uns quants anys. “Era un pebrot que tenia més carn que els altres i un sabor molt ben trobat”, defensa Jordi Blanch, que segueix dedicant-se a la venda de pebrots en l’actualitat, però que ara treballa amb una varietat de pebrot híbrida que ve d’Alcúdia. Aquesta llavor li assegura més producció i, segons Blanch, la qualitat i el sabor “ja han igualat les característiques que feien únic el pebrot de la Riera”. Blanch recorda que durant molts anys no existia cap varietat que superés el prestigi d’aquest pebrot tarragoní. “Però, en aquests moments, ja hi ha altres llavors que fan pebrots d’alta qualitat”. Així, explica que ha deixat de produir el pebrot rierenc perquè donava pocs fruits: “El problema és que amb les plantacions d’aquesta varietat només podia fer dues tongades de pebrots. En canvi, amb els nous híbrids m’asseguro que la producció no pari mai”, afegeix.

Pebrot de la Riera | gastroteca.cat

El pebrot de Riera de Gaià té una grandària similar a la que habitualment correspon al pebrot vermell que s’utilitza per escalivar. Té la carn consistent i molsuda, amb una aroma intensa i es caracteritza per ser molt dolç. Plana destaca que aquest pebrot era molt buscat pels amants de les escalivades, perquè se li podia treure molta carn. “A més, quan el menges, no se’t repeteix gens”, diu, i considera que una de les virtuts d’aquest pebrot és que agrada a la gent que normalment ha esquivat aquest aliment perquè li produeix una digestió pesada. Des del Departament d’Agricultura també asseguren que és un dels pebrots més païdors i que això el fa ser l’escollit a les receptes que empren aquest aliment cru. 

D’altra banda, Plana explica, alleugerit, que el pes de mantenir viva la llavor del pebrot de la Riera no recau només en ell. “Fa uns anys van venir uns especialistes del Banc de Llavors de la Generalitat de Catalunya a recollir-me unes mostres del meu pebrot”. Sigui com sigui, Plana, amb seixanta-cinc anys, segueix plantant any rere any unes quantes pebroteres per animar als nous agricultors a recuperar aquesta varietat autòctona, deliciosa i que va ser altament valorada per la gastronomia catalana.

Nou comentari