No estem pas parlant d’ un ocell, sinó d’un peix. El llorito (Lloret, Maresme…) -també anomenat raor o rasor a les Balears (Xyrichthys novacula)- és un vistós peix, de colors rosats, groguencs, ataronjats o blavosos -d’aquí vindria el seu noms, i per la forma, l’altre nom que vol dir ganivet o navalla- de la família dels làbrids (julioles, fadrins i tords), força abundant en els fons sorrencs litorals com ara els de la costa del Maresme i a les Balears. A diferència de la resta de representants del grup, aquests viuen enterrats a la sorra, com si estiguessin esperant, entre els 5 i els 50 metres de fondària.
Presenta un cos alt i comprimit lateralment, amb un cap que és força curt i amb un perfil quasi vertical. Té un clar dimorfisme sexual: les femelles són vermelloses amb bandes horitzontals ataronjades i blavoses, mentre que en els mascles, que són més grossos, prenen protagonisme les tonalitats verdes i grises. Tot plegat el fa semblar un bonic peix tropical, encara que és ben mediterrani. Bonic però perillós. Els seus incisius mosseguen de mala manera, com una navalla d’afaitar.
Els savis ens diuen que el llorito és una espècie hermafrodita proterogínica, això vol dir que aquests peixos neixen femelles i a partir del tercer any de vida aproximadament experimenten una inversió sexual i es transformen en mascles. Vejats miracle! Una altra curiositat és que, un cop capturat, gira la zona dels incisius.
És una espècie molt territorial, sobretot en l’època reproductora. Viu en grups formats per diverses femelles i un mascle que defensa activament el seu territori. La talla màxima és de 30 cm., però els mascles són més grans que les femelles.
Apareix a aigües càlides i temperades del Mediterrani occidental i de l’Atlàntic: costes catalanes i balears, Algèria- costa kabil-, les Canàries -on s’anomena galán-, Gabon, Madeira, Açores, Carolina del Nord, Golf de Mèxic, Brasil… Plini el Vell, a la seva “Història Natural”, ja en parla i diu que quan es toca fa olor de ferro… Cosa que potser al·ludeix al seu nom, en algunes llengües, de navalla d’afaitar… Als “Capítols del peix” de Mallorca ja se cita el 1361, i al segle XVIII apareix en diversos repertoris.
Els lloritos són molt apreciats a les Illes Balears (veda: 1 d’ abril a 31 d’ agost) on es consideren una menja exquisida per la textura extraordinària i la blancor de la seva carn. S’hi anomenen raors. Al Maresme també són molt preuats i a les peixateries, que tenen la sort de tenir-ne, assoleixen preus desorbitats… Se’ls sol quedar la Carme Ruscalleda per als seus restaurants! A Mallorca, com al Maresme, es pesca d’agost a octubre. En algun lloc de les costes italianes del sud s’anomena ‘pesce pettine’, i a Calàbria (Calàbria, en calabrès) ‘surice’, nom que fa referència a les seves poderoses dents -ens pot mossegar, com si fos un talp-. Un amic meu calabrès -que els va fer simplement fregits, i em va dir que era la millor manera, i li’n dono fe- els pescava amb gambes que salava i ensucrava… I deia que això els atreia. He vist que alguns pescadors d’Algèria els pesquen fent servir, com esquer, carn roja o calamars. A les Balears hi ha gent que en època de pesca deixa d’anar a treballar per pescar-ne, i tot i que hi ha una normativa específica pel raor, que viu en zones molt acotades, i la majoria de la gent, que n’és golafre, no té cap mesura…
En espanyol s’anomena galán, pez peine o raor, pres del català. A les Canàries també és papagayo. A França és rason, rasoir, rasoul, raor, alguns d’ quests noms presos de l’occità o el català i que fan referència al peix-navalla d’afaitar.
En definitiva, si teniu la sort de trobar-ne, disfruteu-ne, perquè és un dels plaers més rars que ens proporciona l’esplèndida cuina del peix de Catalunya.
Es pot acompanyar d’una salsa de tomàquet -que pot tenir ceba i alls- o pebrots italians fregits, però una carn tan fina mereix ser degustada sense cap destorb.
RAORS FREGITS
Ingredients
Raors
Sal
Oli
Elaboració
És molt fàcil de netejar-lo, ja que no cal escatar-lo ni esganyar-lo: n’hi ha prou amb fer una petita pressió amb els dits al seu abdomen a fi que en surti la moca. Saleu-los.
Teniu oli roent en una paella i els feu fregir, servint-los tot seguit.
Notes
Hi ha qui li agrada servir-los amb talls de llimona.
Opcionalment, els podeu enfarinar molt lleugerament.
També són molt bons guisats amb una salsa d’alls i tomàquet, tal com ho fan els pescadors.
Podeu fer servir farina normal, de força o especial per fregir peix.
