“El cigronet de l’Anoia és molt més petit que els altres i menys flatulent“, assegura Toni Castillo a Vadegust. Ell treballa a la botiga Tres Unces d’Igualada, un local de venda d’aliments orgànics, entre els quals destaca aquest llegum propi de les terres de l’Alta Anoia.
Entre els anys 2003 i 2004 el Consorci de l’Alta Anoia va treballar per potenciar la producció del cigronet de l’Anoia, amb l’objectiu de posicionar-lo com un producte autòcton de renom arreu. “També des del Sindicat de Calaf (que actualment està tancat) es va fer molta feina per estendre la producció d’aquest cigronet. Diversos pagesos van començar a fer-ne després de les seves accions”, explica l’agricultor Josep Mestre a aquest diari, i afegeix: “Des que em vaig passar al cultiu ecològic i em dedico a la conservació dels productes locals, sembro cigró”. Mestre ja fa uns vint anys que es dedica a conrear aquest llegum típic de les terres anoienques i el comercialitza a diversos negocis locals.
El cigronet de l’Anoia és un producte amb una forta vinculació al territori, ja que el planter ha passat de pares a fills per qüestions de subsistència alimentària. Abans que el Consorci de l’Alta Anoia promocionés el llegum, la majoria dels masos ja el conreaven pel consum propi. Tradicionalment, la comarca s’ha dedicat a la producció de cereals, ja que les seves terres de secà afavoreixen aquest tipus de cultiu. Però l’orografia anoienca també és la idònia per a la producció de lleguminoses. És per això que des de l’Associació de productors i elaboradors del cigronet de l’Alta Anoia, entitat que agrupa una desena de pagesos, fa anys que han apostat per l’elaboració d’aquest producte seguint les tècniques ancestrals, i per la defensa de la seva qualitat. De fet, el Consorci va promoure la implantació del cultiu de lleguminoses amb l’afany d’aconseguir una rotació dels conreus de la zona, per beneficiar econòmicament els agricultors i mediambientalment els sòls de la comarca.
Tot i que la festa gastronòmica en honor del cigronet no ha quallat a la zona, sí que ho ha fet el llegum. És per això que, actualment, es pot comprar a granel o cuinat a diverses agrobotigues i també es cuina als restaurants de la comarca, que l’han fet protagonista de diverses receptes.
Es tracta d’un cigró més petit que el comú i que es caracteritza per tenir la pell molt llisa. “Triga aproximadament uns tres quarts d’hora a coure, però us asseguro que el resultat val la pena. Un cop cuit, el seu tamany augmenta fins a tres vegades. A més, la seva digestió és molt menys flatulenta que la resta i al paladar es fa farinós”, comenta Castillo. Se’l coneix per ser un llegum de sabor molt delicat, de textura untuosa i per no desfer-se un cop cuinat.
La plantació del cigronet comença entre els mesos d’octubre i novembre. Més tard, del març al juliol, comencen a créixer les cigroneres i la floració es produeix al juny. Durant l’agost la planta madura i s’asseca, i aleshores és el moment de collir les tavelles manualment. Un cop collides, se separa el gra dels seus embolcalls. Per últim, es trien i descarten els cigrons que no garanteixen uns estàndards mínims de qualitat.
La finor del cigronet de l’Anoia el fa un producte molt apreciat a l’alta cuina i un protagonista inconfusible dels plats, ja que no es desfà camuflant-se amb els altres ingredients. A més, es tracta d’un aliment molt valorat entre els nutricionistes, gràcies a l’alt valor energètic que té i a la gran quantitat d’aminoàcids i minerals essencials que conté.
