“El pa d’abans el podies menjar durant tota una setmana i estava bo”. Aquesta era la frase que sempre repetia el senyor de Gurb (Vic) que va recuperar el blat Forment del Lluçanès, tal com explica Imma Costa a Vadegust. Ella és una de les tres productores de blat Forment que hi ha Catalunya, i ha estat una de les principals impulsores d’aquesta varietat.
Es veu que el senyor de Gurb va obsessionar-se de tal manera amb la qualitat del pa que va explorar tots els graners del Lluçanès fins a trobar el que semblava una antiga llavor de blat. Després, es va dedicar uns quants anys a plantar i a recuperar la varietat. Un cop recuperada la llavor, i amb l’ajuda del Consorci del Lluçanès, va impulsar el cultiu del blat Forment entre els pagesos del territori. És aquí on apareix Costa i el Mas que regenta, Terricabras.
“Nosaltres vam apostar per aquesta varietat perquè ja fa temps que treballem recuperant antics productes de l’horta i perquè també volíem aconseguir un blat amb el qual els pans no es convertissin en xiclet en pocs dies”, recorda Costa. Alhora, el pagès Abel Peraire, de la Casa Soler de n’Hug (Prats del Lluçanès) explica, a aquest diari, que el blat Forment s’ha tornat a cultivar des de fa aproximadament deu anys. I que una de les seves particularitats és la llargària, ja que “les mates poden superar el metro setanta”, i tenen unes arestes molt punxegudes que el protegeixen del bestiar.
D’altra banda, amb el blat de Forment també es pot fer blat escairat, que és un gra al que se li ha tret la primera capa de pell per fricció, i que, més tard, es ven sec com un llegum. Per a Costa, aquest tipus de blat és el complement ideal per a molts plats, ja que té una textura i una duresa exquisida. Es pot utilitzar com si fos un arròs, per acompanyar o barrejar amb altres ingredients. “A l’estiu l’utilitzo com a complement de les amanides o el saltejo amb verduretes”, comenta Costa.
El blat Forment és una varietat autòctona i tradicional del Lluçanès d’alta qualitat, molt digerible i amb més propietats nutritives que altres blats del mercat. Avui, hi ha diverses fleques artesanals del territori que fan pa amb la farina de forment, mitjançant les tècniques tradicionals dels antics forners. El resultat és un pa rústic, rodó, de crosta rossa i cruixent, amb una molla humida i fosca. Però no només els forns han començat a introduir el blat Forment a les seves receptes, també hi ha un parell d’artesans del territori que han començat a fer-ne cervesa. De fet, la lleugeresa d’aquest gran el converteix en l’idoni per produir cervesa blanca.
Malauradament, no tots els productors del territori s’han engrescat a recuperar aquesta llavor, ja que, tal com explica Costa, és un blat que té menys producció que la varietat comuna, de cicle més llarg i que pateix els estralls de les temporades de fortes pluges. Tanmateix, organolèpticament és d’una qualitat superior, més consistent i conté molt menys gluten (cosa que fa que els forners hagin de treballar acuradament les tècniques de fermentació perquè llevi).
Sigui com sigui, el blat Forment és un d’aquells productes que cal tastar, perquè un cop coneixes la història del senyor de Gurb i la recerca dels graners, saps que el resultat valdrà la pena.
