La majoria de les postres neixen amb motiu de les celebracions, i les coquetes de sagí són una de les protagonistes de la festivitat de Sant Blai, el 3 de febrer, que és l’advocat contra el mal de coll i de gola. De fet, segons relata la tradició, aquests pastissets es portaven a beneir a l’església el dia de Sant Blai i es reservaven als masos per quan algú tenia mal de coll, com si es tractés d’un remei casolà.
Actualment, el costum d’elaborar les coquetes de sagí als masos s’està perdent, però aquests dolços són un producte representatiu de la pastisseria tradicional de les comarques de l’Ebre i es troben a la majoria d’aparadors dels forns locals. “Nosaltres en tenim tot l’any i sempre tenen molt d’èxit”, explica a aquest diari una de les treballadores de Peralta Pastissers (Tortosa). A Peralta es treballa per continuar el llegat de la pastisseria tradicional catalana adaptant-la als nous temps.
Les coquetes de sagí també són conegudes pel nom d’ensaginades o corassons i, tal i com comenten des de la pastisseria Peralta, el més particular d’aquestes pastetes són la seva forma que varia segons els motlles. Per aquest motiu, tant poden ser estrelles com flors o cors. La varietat de les formes rau en el fet que aquestes postres van néixer a les cases i, per tant, la imaginació de cada família va comprometre la concepció d’aquests dolços.
Tal com registra l’Inventari de Productes de la Terra del Departament d’Agricultura, es tracta d’unes pastes principalment petites fetes amb sagí, és a dir, llard. Tot i que en aquests moments, i per motius nutricionals, hi ha diversos forns que substitueixen el llard per oli. Els altres ingredients principals de les coquetes són el sucre, la farina i, en alguns casos, ous, que són els encarregats de canviar la textura dels dolços, fent-los més secs o propensos a desfer-se com ho fan les pastetes de te.
D’aspecte les coquetes de sagí destaquen per la seva tonalitat marró clara, i organolèpticament per la seva textura lleugerament cruixent que es desfà a la boca a cada mos: “Són un d’aquells dolços viciosos perquè tenen una textura farinosa i una barreja entre toc de llimona i vainilla que els converteix en irresistibles pel paladar”, asseguren des de la Peralta a Vadegust.
Des del Forn de Pa Remolins (Tortosa) recorden que les coquetes de sagí s’han convertit en un producte atemporal i que sempre tenen sortida, sobretot els diumenges, quan els tortosins es reuneixen amb la família i els amics per fer sobretaules. “També són uns pastissets molt buscats pels turistes, ja que es tracta d’un producte molt nostrat de la zona”, asseguren des d’aquesta pastisseria.
Sigui com sigui, aquests dolços de mil formes han perdurat al llarg dels anys gràcies a la seva textura melosa i a la seva capacitat d’endolcir els paladars dels ebrencs. A més, són unes pastes que no només inunden els aparadors de les pastisseries de les comarques de l’Ebre, sinó que també estan arrelades a la tradició pastissera de les terres valencianes.
