El cafè i l’alcohol són dues begudes que combinen a la perfecció si se sap com fer-ho. Hi ha diferents tipus de cafè amb alcohol que podem prendre en forma de còctel o de beguda calenta. Barrejar cafè i alcohol és un art, i hi ha algunes combinacions clàssiques que no fallen, com el típic cigaló o el cafè irlandès. Però més enllà d’aquestes begudes conegudes arreu del món, hi ha altres barreges que segur et sorprendran. Amb tot, el cafè irlandès sovint no es fa bé, ja que s’hi inclou nata muntada, però en realitat porta crema de llet. La gràcia és que no es barregi amb el cafè, però.
Les begudes que combinen cafè i alcohol són ideals per a una tarda amb amics, per a les sobretaules o per a ocasions festives -és el cas, per exemple del Cremat-. Però als Països Catalana hi ha el costum de beure’n sempre. El secret està en donar el punt just d’alcohol i en triar un cafè de qualitat amb una acidesa i dolçor equilibrats. Si pensem en què combina amb el cafè, el més habitual és triar begudes espirituoses, d’alta graduació i normalment amb un punt de bóta que realcin els tons torrats del cafè. Vegem com barrejar cafè i alcohol com ho faria un autèntic barista.
Comencem pel Cafè Irlandès. Potser és la combinació més maltractada, que aquí l’he pres com unes postres -quan no ho és-. És una de les combinacions més populars a tot el món. Per preparar un bon cafè irlandès cal equilibrar les proporcions de cada ingredient, és a dir, no ha de preparar-se amb un excés de sucre o nata líquida. El cafè irlandès parteix d’una base de cafè americà -no espresso, per començar- a la qual s’afegeixen la resta de components. Un cop preparat el cafè, es barreja una culleradeta de sucre amb el whisky. Si s’escalfa una mica el whisky es dissoldrà molt millor.
La nata del cafè irlandès no ha d’estar muntada o molt muntada, més aviat ha de tenir una textura cremosa però suau.
Per fer les característiques tres capes ben diferenciades, el secret està en com s’aboquen els tres líquids. Primer es posa en una tassa o copa alta de vidre el whisky amb sucre. S’hi aboca el cafè molt lentament, millor amb ajuda d’una cullereta perquè llisqui. Finalment, es corona el cafè irlandès amb la nata semimuntada.
El còctel White Russian es va fer molt popular gràcies a la pel·lícula dels germans Coen, El gran Lebowski. Es pot barrejar perfectament llet amb alcohol -malgrat que Al·là no ho vulgui- i aquesta recepta és una bona forma de combinar-los. Es prepara amb vodka, licor de cafè, llet i uns glaçons de gel. Existeixen variants, com substituir la llet per nata líquida o el licor de cafè per Baileys. L’elaboració tradicional es fa amb coctelera, en la qual es barreja el licor, el vodka i el gel. Es serveix en got ample amb la llet o nata en la superfície. És un còctel que es pren molt fred, molt llaminer.
El Negroni de cafè és un clàssic còctel italià molt senzill de preparar. S’elabora amb Campari, cafè, vermut negre i ginebra. Per aromatitzar s’utilitza pell de taronja. Es prepara un cafè espresso i es deixa refredar. En un got ample, es barreja bé amb ajuda d’una cullereta una part de ginebra, una altra de vermut i una altra de Campari. S’hi afegeix el gel i la pell de taronja sencera i es torna a remenar per extreure les aromes cítriques. Finalment, s’hi afegeix el cafè fred. Per a aquest còctel, se sol utilitzar un cafè amb acidesa accentuada, com el de Kenya. Els cítrics i el cafè també combinen: els valencians fan el seu “Cafè del temps” amb gel i una tallada llimona/llima.
A les excursions per a la tercera edat, per acabar l’àpat, se sol oferir un “cafè amb gotes”. És l’eufemisme -no sé pas qui el va inventar- per designar el cigaló, carajillo, cremadet, rebentat i altres noms, a Catalunya i al País Valencià És tan senzill com afegir un raig de licor al gust al cafè. Se sol servir en un got especial, acampanat. S’acostuma a preparar amb anís, orujo, aiguardent, rom, conyac o whisky. En algunes zones, per donar-li més profunditat de sabor, flamegen el licor amb una culleradeta de sucre i hi afegeixenr el cafè calent com a últim pas. Sol preparar-se amb cafè exprés. També es pot aromatitzar -com al País Valencià- amb pela de cítrics, com llimona, amb canyella en canó, grans de cafè… Quan es flameja el licor a França rep el nom de cafè brûlé. També Coffee pub, caffé arrosé, o “Carajillo quemado”, a Espanya.
L’espresso Martini és el còctel elegant nascut als anys 80 del passat segle. Es diu així perquè se serveix en copa de Martini, però el licor que s’utilitza és normalment vodka! No us confongueu, com he vist algú fer-ho. Es prepara amb cafè exprés, vodka, licor de cafè mexicà Kalhú,a xarop de sucre i gel picat. S’introdueixen tots els ingredients en una coctelera i se serveix ben fred. Altres variants substitueixen el Kalhúa per altres licors de cafè, com “Tía María”. La varietat de cafè que millor senta a aquesta beguda és l’aràbiga.
El cafè Tonic és com un gintònic de cafetera. Combina l’acidesa de la llimona amb l’amargor de la tònica i el cafè, donant lloc a un còctel molt potent i ple de gust. La peculiaritat és que s’ha de preparar amb cafè filtrat en fred. Aquesta beguda permet preparar-se tant amb ginebra com una versió sense alcohol de la mateixa beguda.
Cal esmentar també el Corretto italià, una mena de cigaló alpí amb Sambuca. Un licor anisat de gust molt característic. El Sambuca és un licor anisat italià que, malgrat el nom, que significa, saüc, no en porta, sinó anís verd o estrellat i herbes diverses. Marques conegudes són Ramazzoti, Molinari, Romana i Vaccari. La manera més típica de servir és flamejar en presència de grans de cafè, “amb mosques”, com si s’haguessin caigut i ofegat algunes mosques a la infusió de cafè. Si es pren sense flamejar, el cafè no arriba a impregnar el líquid.
I no podem de deixar de mencionar el magnífic Cafè licor (o licor de cafè) valencià, tan típic de la Festa dels Moros i Cristians d’Alcoi. A Galícia l’han imitat. Els valencians en fan nombroses mescles: Plis-play, Burret,Mentira, Barraqueta o Pingüino, Butanito, Xocolatero, Negreta, Sambori, Tio K-los, Gallego, etc.
Altres combinacions de cafès es fan amb tequila, cremes com el Baileys -o altres marques-, menta -tal com feia Salvador Dalí, mescla ben surrealista-, etc.
