Les neules, típic dolç de Nadal de Catalunya, originàriament -a l’Edat Mitjana- eren planes, ja que, de fet, el seu origen està en les hòsties sense consagrar, que en llenguatge eclesiàstic s’anomenen ‘hòstia oblata’, o ‘hòstia oferta’. Altrament, com es veu als documents conventuals, es menjaven tot l’any durant les festes, i no només les de Nadal.

D’aquest nom en ve el francès ‘oublie’, o l’espanyol ‘oblea’, o el català ‘oblea’ o ‘oblia’, ara en desús. El seu nom prové de la paraula llatina ‘nebula’, que és un tipus de “boira” molt poc densa, degut a la seva textura fina. La paraula catalana actual -neula- conserva a més el significat que ja tenia en llatí, i que és un tipus de calitja espessa que no arriba a ser boira baixa, i dóna nom a alguns llocs geogràfics, com Puig Neulós. En francès antic també existeix la paraula ‘nieule’, amb el mateix significat. La dita popular fa “Cada cosa al seu temps, i al Nadal neules”; és l’època de l’any, en efecte, en què són més típiques.

Acompanyen els torrons, se suquen en cava i, de fet, sempre s’han sucat en alguna mena de vi, particularment dolç. Aquest costum l’esmenta Francesc Eiximenis a Com usar bé de beure e menjar (s. XIV), on parla de les “neules espesses”. Tal com explico al meu llibre La cuina monàstica (2013), les neules eren una de les postres preferides pels frares, i no només per Nadal. Se solien menjar sucades amb piment, un vi aromàtic amb espècies. Les neules ja es descriuen l’any 1267: al convit de Nadal d’aquell any el rei Jaume I va oferir als seus més de cent comensals neules, pinyons i ametlles com a postres. Potser també torrons, dels quals ja en tenim una recepta al s. XV. Ramon Llull les en parla a El llibre de les meravelles (1289). La idea d’enrotllar una hòstia, qui sap si ja amb l’objectiu de sucar-la, segons la tradició es diu que la va tenir una monja i posteriorment monges i pastissers van anar perfeccionant la recepta. A la pasta bàsica de farina, aigua, clara d’ou, sucre.. .més tard s’hi afegirà vainilla, mantega, etc.

A Espanya hi ha els ‘barquillos’, que s’hi assemblen, però acostumen a tenir una composició diferent i són més amples d’un costat. Procedeixen de la Mancha, i és costum a Madrid vendre’ls al carrer.

Quan les neules eren planes tenien dibuixos, relleus, escuts, emblemes, frases, etc. També hi ha les neules amb decoracions perforades que es tiraven a les catedrals en el oficis de Nadal, i a França per la Pentecosta, tradició que ha arribat fins avui a Mallorca.

Neules amb xocolata | Facebook Galetes El Rosal

Les neules planes, amb relleus, encara són vigents a França, Bèlgica, Holanda, Suïssa, els Estats Units etc.:  ‘brätzeli’ suïssos, ‘wafels’ anglesos, ‘Waffels’ alemanys, ‘wafels’ neerlandesos, ‘vaffel’ noruecs, ‘väffa’ suecs… Actualment, entre nosaltres, són famoses les gofres -nom que proposo- de Bèlgica on són preuades les de Brussel·les i les de Lieja.

Actualment, al mercat hi trobem diverses classes de neules: primes, gruixudes, recobertes de xocolata, sense sucre, sense gluten (per a celíacs), farcides amb torró de Xixona o tou, xocolata, amb xocolata blanca, etc. Les més gruixudes s’aproximen a la galeta que anomenem “cubà”, si bé aquesta és més curta. Fa mal als ulls com alguns fabricants -per exemple els de Lidl- les etiqueten amb el nom de “barquillos”, quan és una especialitat nadalenca de Catalunya, que no té res a veure amb Castella. Altres les etiqueten, bàrbarament, com a “Neulas de barquillo”. Fins i tot es troben per Amazon. Vegeu la bestiesa que diu la Wikipedia en espanyol: “La neula es un postre crujiente y dulce muy similar al barquillo que se consume sobre todo durante las fiestas de Navidad en toda España”. N’hi ha d’industrials i d’artesanes, aquestes molts millors.

A Mallorca, les esglésies, per Nadal, se solen decorar amb neules -com es feia antigament a Catalunya- però ara solen ser de paper. No estaven enrotllades i tenien dibuixos formats amb foradets d’una manera que recorda les puntes de coixí. Al Nadal tenien, a més, una funció d’escenografia pel Cant de la Sibil·la  i, al final del cant, la Sibil·la tallava amb un cop d’espasa els fils de les garlandes de neules que penjaven de l’església, simulant els estels que han de caure del cel al cataclisme final, segons diu la cançó. A continuació, els nens s’hi acostaven corrent per recollir quantes més neules millor, i sovint se les menjaven-les allà mateix, cosa que no solia ser ben vista pels capellans.

Si us atreviu, podeu fer neules farcides dolç-salat -per a l’aperitiu, per exemple amb formatge cremós, sobrassada, tapenada, etc-.

Nou comentari

Comparteix