“Els principals productors de Brandi del Penedès són Torres -que en fa en més grans quantitats-, Mascaró i els de Tarré, que són productors més petits i artesanals”, expliquen des de les Bodegues Penedès a Vadegust.
El Brandi del Penedès és un licor català de color ambre que s’obté a partir d’aiguardents de vi i que s’envelleix en botes. La seva aroma és intensa i amb tocs de fruita seca, té Indicació Geogràfica Protegida (IGP) des de l’any 2017, i disposa d’una estructura pròpia per gestionar l’elaboració d’aquesta beguda alcohòlica. L’IGP promociona les característiques específiques de la beguda i controla la producció del brandi per assegurar-se que manté les propietats que li donen prestigi. Actualment, al registre de l’IGP Brandi del Penedès hi ha inscrites les empreses Bardinet, Torres i Jané Group.
Per a Antoni Falgueras, propietari del Celler de Gelida (Barcelona), el Brandi del Penedès és un d’aquells alcohols que compren totes aquelles persones que “no beuen per vici, sinó per plaer”, ja que es tracta d’una beguda d’alta qualitat. “És un dels destil·lats de més renom que tenim en el territori i, en aquest cas, es tracta d’un destil·lat que prové del vi”. Per la seva riquesa aromàtica i la finor del seu buquet, és un producte idoni per a qualsevol hora del dia. A més, Falgueras revela que per saber on es fa el brandi artesanalment cal observar els sostres: “Les cases on es destil·la tenen les parets negres, tocades pels àngels”:
L’origen del brandi encara està per definir. Es va descobrir que a l’antiga Grècia i a Roma consumien aiguardents semblants a aquest alcohol, però també hi ha indicis que aquesta beguda es produïa a l’època de Babilònia. Actualment, el brandi es produeix principalment a França i a la nostra península. Dins l’estil francès destaquen l’Armagnac (l’aiguardent de vi més antic de França) i el conyac (destil·lat només amb la tècnica de l’alambí), i pel que fa a l’estat tenim el del Penedès, el Xerès i el Tomelloso.
Segons l’IGP del Penedès, la història del nostre destil·lat va començar amb el teòleg Arnau de Vilanova, que al segle XIII va produir l’Aqua Vitae. Aquest producte el va crear aplicant els coneixements de les masies catalanes, on les famílies de viticultors tenien la seva pròpia “fassina” i destil·laven els vins amb olles de coure. Més tard, el seu deixeble Ramon Llull va continuar amb els experiments i va crear l’Aqua Cremen, és a dir, el primer aiguardent.
En aquest sentit, les comarques que alberguen més tradició de producció d’aiguardent són el Penedès, el Garraf i el Tarragonès, sent Vilafranca del Penedès un dels enclavatges claus en la seva producció. Però no ha estat fins al segle XX que aquesta beguda ha aconseguit una projecció internacional.
Per l’obtenció del brandi del Penedès s’utilitzen tant la tècnica de destil·lació contínua com la discontínua. Un cop produït l’alcohol es deixa envellir en barriques de roure o alsina fins que s’obté el brandi. Per conèixer els anys d’envelliment d’un brandi s’ha de llegir l’etiqueta, allà hi apareixen unes sigles: VS significa que és jove; en canvi, si hi diu XO vol dir que ha tingut un envelliment llarg.
Per a Falgueras, qui regenta un celler amb més de 125 anys, el més important d’un bon brandi és que es faci tot el procés de destil·lació a la bodega, i el Penedès excel·leix en aquest sentit.
