Quan les males herbes es converteixen en menges delicioses. Això és el que passa amb les borraines o borratges amb mel, uns dolços que estan fets amb les fulles silvestres que creixen a molts horts i marges del nostre territori.
“És increïble com una mala herba, que fins i tot punxa, pot convertir-se en un dolç tan fi i senzill per acompanyar un sobretaula”, explica a Vadegust Jordina Martí, de l’empresa familiar l’Avi Lluís, que es troba al Perelló i es dedica a fabricar mel de manera artesanal. Martí recorda que la mel és una de les grans protagonistes d’aquestes postres. “És molt important que les borraines estiguin acompanyades amb una mel pura, que estigui feta respectant el territori i seguint la tradició apícola”.
De fet, la recepta de les borraines amb mel és ben senzilla i consisteix a enfarinar les fulles i fregir-les fins que queden daurades i adquireixen un toc cruixent, que fa crec-crec a cada queixalada. És un producte que pot recordar a altres plats típics, com són els grelos en la cuina gallega, la fiore di zucca a la cuina italiana o les albergínies amb mel i llimona típiques de la cuina àrab.
La mel és una de les grans protagonistes, però també ho és l’enginy i la creativitat de la gent de les Terres de l’Ebre, que va decidir convertir els problemes del camp en un plat culinari. “Les borraines surten de totes aquelles plantes que s’han d’arrencar al voltant del camp i que normalment són un inconvenient. Avui dia, a molts camps, les persones han mantingut un espai per a les borraines per assegurar-se que tindran aquests dolços a l’hivern”, comenta a aquest diari Cristian Chorto, de la Fleca Perelló.
Tant Martí com Chorto expliquen que les borraines amb mel són unes postres casolanes i que és molt difícil poder-les adquirir a les botigues o a les fleques. “Per desgràcia, com passa amb molts productes del camp i que feien els nostres avantpassats, les borraines s’estan perdent. A la nostra fleca sempre intentem mantenir l’essència de la terra i treballem per recuperar els productes artesanals i fer prevaldre les qualitats de tot allò que és tradicional”, diu Chorto. De fet, a la Fleca Perelló venen borraines quan alguns pagesos de la zona tenen excedents i els hi porten perquè les facin a l’obrador.
Temps enrere, les borraines eren un bon recurs per combatre la gana. Es cuinaven com qualsevol verdura, com les bledes per exemple, i fins i tot es trobaven als mercats. L’arrelament d’aquest producte a les comarques de les Terres de l’Ebre fa que encara avui es preparin sovint per les festes populars i per Nadal. La mel, la farina i el toc de fregit al punt fan que aquest producte s’hagi convertit en un clàssic dels dolços del cada dia en èpoques de fred. “Les borraines es poden fer durant l’hivern fins a l’abril, perquè quan arriba a la primavera ja els neix la flor i deixen de ser comestibles”, conclou Martí.
