S’acaba l’estiu i cada any em passa el mateix. Em trobo sol al costat de la nevera, amb la bomba a les mans. El somni es repeteix. Mossegada rere mossegada, només queda el rastre de l’acció: les partícules d’aigua jugant entre la part verda i la blanquinosa.
L’engranatge de la indústria alimentària estudia amb insistència el plaer de devorar el gran fruit vermell i fa productes sofisticats i plastifica conceptes interessants i extreu gustos extraordinaris jugant amb la sobirania de la supervivència. Però, escolta, obrir la nevera i menjar síndria és una excepcional manera d’obrir un electrodomèstic.
Hi ha gent que la deixa tallada a daus dins d’un tàper. Si ve una guerra nuclear i no té temps d’agafar el ganivet, surt viu com una llebre. Treu el recipient i gaudeix.
Els avis la portaven dins del pou després de sortir de l’hort. El tiet la deixava reposar entre les pedres que aguantaven les bafarades d’aigua congelada del riu. Passa el rellotge i l’esfera imperfecte, verda i aplanada pels pols -com la Terra- s’entesta amb les juganeres partícules líquides, sempre condensades a la pell.
Els mesos de juliol, agost i setembre són punyeters, però, renoi, quin llamp de fruita porten. Fan suar la gota. No la que passa de gasós a líquid, sinó la que raja en cascada pels porus del cos. El toro no ho nota quan descarrega paquets envasats al supermercat mentre veu la gent de carrer córrer amb els cabassos plens de prunes, melons, nectarines, raïm i figues.
Un gelat fa feina, una amanida preparada porta a un punt d’inflexió, un gaspatxo de bric t’obre els ulls, però: escolta, la fruita fresca no té rival. Tots els projectils funcionen a l’estiu fins que el canó es carrega amb la bomba. Només hi ha una reina. Que s’apartin les criatures, que tremoli l’enemic.
És l’hora. Fins a l’any vinent, somni vermell, circumferència que eclipsa el sol. La suor em tornarà a regalimar mentre et miri la pell verda, molla pel procés de condensació. Tinc la fruita del 92% d’aigua, la que en té més del planeta. Amb tu estic armat fins a les dents. Escolta: no pinta bé, tal com avança, està tot cru. Ve una crisi. Però també et dic: una bomba infal·lible per derrotar el canvi climàtic a la nevera em tranquil·litza, què vols que et digui. L’estiu s’acaba.
