Durant els darrers anys, l’airfryer ha passat de ser una novetat tecnològica a convertir-se en un electrodomèstic habitual en moltes llars. Les xarxes socials s’han omplert de receptes de patates cruixents, verdures rostides, croquetes, peix i fins i tot pastissos elaborats amb aquest aparell. La promesa és atractiva: aconseguir resultats semblants als d’una fregidora convencional, però amb molt menys oli, menys temps i, sovint, menys consum energètic.
Tanmateix, com passa amb moltes tendències culinàries, convé separar les possibilitats reals de les expectatives que genera la publicitat. Una airfryer pot ser una gran aliada a la cuina, però no és una màquina capaç de millorar qualsevol elaboració ni de substituir tots els mètodes de cocció.
Per entendre quan val la pena utilitzar-la, primer cal saber com funciona. Malgrat el nom, que es podria traduir com a fregidora d’aire, tècnicament s’assembla més a un forn de convecció de dimensions reduïdes. Un element calefactor escalfa l’aire i un ventilador el fa circular a gran velocitat al voltant dels aliments. Aquest moviment afavoreix una cocció relativament ràpida i ajuda a obtenir superfícies daurades i cruixents.
La diferència principal respecte d’una fregidora tradicional és que no cal submergir els aliments en oli calent. Això pot reduir considerablement la quantitat de greix afegit, tot i que el resultat final dependrà de l’aliment, de la recepta i de la quantitat d’oli utilitzada.
Quan realment val la pena tenir una airfryer?
Un dels seus grans avantatges és la rapidesa. Com que la cavitat és petita i l’aire calent circula intensament, molts aliments es cuinen en menys temps que en un forn convencional. A més, sovint no cal esperar que l’aparell arribi a la temperatura de treball durant tanta estona.
Això la converteix en una opció especialment interessant per a àpats quotidians, sobretot quan es cuina per a una o dues persones. Preparar unes patates, rostir unes verdures, escalfar una ració de pollastre o coure un filet de peix pot ser més pràctic que posar en marxa tot el forn. També resulta útil per a qui vol preparar sopars ràpids sense haver de vigilar constantment una paella.
Un altre punt favorable és el consum energètic. En elaboracions petites, una airfryer pot gastar menys electricitat que un forn convencional perquè escalfa un espai més reduït i, habitualment, necessita menys temps de funcionament. Ara bé, no es pot afirmar que sempre sigui més eficient: el resultat depèn de la potència de l’aparell, de la quantitat d’aliments, de la durada de la cocció i del consum real del forn amb què es compari.
També és una bona eina per aconseguir textures cruixents amb una quantitat moderada d’oli. Les patates tallades a bastonets, les verdures com el bròquil o el carbassó i molts aliments arrebossats congelats poden quedar daurats per fora i tendres per dins. Una petita quantitat d’oli ben repartida acostuma a millorar el resultat, encara que algunes preparacions ja en porten prou.
En termes de comoditat, l’aparell també té punts a favor. La cistella acostuma a ser fàcil de retirar i, si és apta per al rentaplats, la neteja pot resultar senzilla. Per a persones que cuinen sovint racions petites, aquest factor pot acabar sent tan important com la velocitat.
Quan no compensa: les limitacions que cal tenir en compte
El principal inconvenient és la capacitat. Una airfryer domèstica té un espai limitat i necessita que l’aire circuli al voltant dels aliments. Si omplim excessivament la cistella, el resultat pot ser irregular: algunes peces quedaran daurades mentre que d’altres continuaran toves. Per tant, quan cal cuinar per a quatre, cinc o sis persones, pot ser necessari fer diverses tandes, cosa que redueix l’avantatge en temps.
En aquests casos, un forn convencional pot resultar molt més pràctic, especialment si permet cuinar diverses safates simultàniament. També és preferible quan volem preparar un rostit gran, una lasanya familiar, una safata de canelons o una elaboració que necessita espai.
Hi ha altres preparacions en què l’airfryer no ofereix el millor resultat. Els aliments amb arrebossats molt líquids, per exemple, no funcionen com en una fregidora d’immersió: la massa pot degotar abans de quallar i no formar una crosta uniforme. Tampoc no és la millor eina per a receptes que necessiten una gran quantitat de líquid, com els guisats, les sopes o els estofats.
Les elaboracions delicades també requereixen precaució. Un peix molt fi pot ressecar-se si ens excedim amb el temps, mentre que alguns productes de brioixeria necessiten una distribució de la calor i unes condicions diferents per obtenir una textura òptima. És possible preparar pastissos o petits pans en determinats models, però això no significa que l’aparell substitueixi un forn en qualsevol recepta.
I què passa amb el sabor? La circulació d’aire calent permet daurar els aliments, però no reprodueix exactament totes les reaccions i textures que s’obtenen en una fregida tradicional. Una croqueta fregida en oli abundant, per exemple, pot tenir una cobertura més uniforme i una textura diferent de la d’una croqueta feta amb airfryer. La versió amb aire pot ser satisfactòria, però no necessàriament idèntica.
Salut, consum i preu: què hem de valorar abans de comprar-la?
Un dels arguments més habituals a favor de l’airfryer és que permet menjar de manera més saludable. En determinades preparacions, la reducció de l’oli afegit pot disminuir el contingut calòric i de greix respecte de la fregida convencional. Tanmateix, això no converteix automàticament qualsevol recepta en saludable: les matèries primeres, les quantitats, la freqüència de consum i la resta de la dieta continuen sent determinants.
També cal recordar que daurar massa els aliments, especialment els rics en midó com les patates, no és recomanable. Convé evitar que quedin excessivament torrats o cremats i ajustar la temperatura i el temps segons les indicacions del fabricant i les característiques de cada aliment.
Pel que fa al preu, hi ha models econòmics i d’altres que incorporen més capacitat, programes automàtics o dues cistelles independents. Abans de comprar-ne una, és important valorar quantes persones som a casa, quina mena de plats preparem habitualment i si ja disposem d’un forn que cobreix les nostres necessitats. Comprar una airfryer de gran capacitat per utilitzar-la esporàdicament pot no tenir gaire sentit, de la mateixa manera que un model massa petit pot acabar obligant-nos a cuinar en diverses tandes.
En definitiva, l’airfryer és una eina pràctica, però no imprescindible. Pot ser una inversió molt encertada per a qui prioritza la rapidesa, prepara racions petites i vol obtenir textures cruixents amb menys oli. En canvi, si cuinem per a moltes persones, fem sovint rostits grans o gaudim de tècniques que requereixen immersió en oli, el forn i la paella continuen tenint un paper fonamental.
La millor decisió no és substituir tots els estris de cuina per un únic electrodomèstic, sinó entendre què aporta cadascun. L’airfryer funciona especialment bé quan s’utilitza per a allò que sap fer millor: cuinar petites quantitats amb rapidesa, comoditat i un bon resultat superficial. La resta depèn de la recepta, del producte i, sobretot, del criteri de qui cuina.
