“Les patates són un cultiu molt resistent i que és fàcil de mecanitzar. Per això, és tan important reivindicar aquelles que venen d’una agricultura de proximitat i que té cura del producte”, diu el pagès de Cal Rosset, Ferran Berenguer, a Vadegust. Cal Rosset és un projecte d’agricultura ecològica que es dedica al conreu de set hectàrees d’horta i mitja de fruita al Parc Agrari del Baix Llobregat.
Com que les hortes es troben a prop del mar, el clima és més temperat durant l’any i a l’hivern no acostumen a haver-hi gelades. “Nosaltres plantem les patates al gener i les recollim entre maig i juny. Fem el que se’n diu patates primaverenques”, assegura Berenguer. A les zones del territori català de més altitud l’època de conrear les patates és després de gener, tocant a la primavera. “És important que es plantin les patates quan ja s’ha deixat endarrere les èpoques de molt baixes temperatures, perquè si no les glaçades poden destrossar tota la plantació”, diu el pagès, qui recorda que l’any del temporal Glòria, que va portar baixes temperatures, van patir una davallada en la producció.
Per a Berenguer, un dels principals problemes a l’hora de produir patates és la competència de preus “irrisoris” que fan les grans empreses. “Cal recordar la importància del producte de qualitat i no oblidar que tot allò que no fa malbé la terra, porta una feina”, argumenta.
De fet, les patates de qualitat es poden distingir. Això passa amb les patates o trumfes de la Vall de Camprodon, que com diuen els locals es distingeixen a la primera mossegada. Al Ripollès el conreu de patata es remunta a finals del segle XVIII quan aquests aliments s’utilitzaven per nodrir al bestiar. Però no va ser fins al segle XIX que les patates ripollenques de la varietat bufet es van fer famoses. De fet, se les coneix com a trumfes perquè els productors de la zona les van voler distingir de les altres que hi havia al mercat. Actualment, la trumfa de la Vall de Camprodon és una patata que busquen els xefs d’alta cuina, els paladars sofisticats i que recorden tots aquells que la tasten.
“Aquest any la producció de trumfes ha estat molt reduïda, però la demanda com sempre ens les treu de les mans”, diu el propietari de Mas Marxant, Josep Maria Colomer, a Vadegust. En aquest sentit, Colomer recorda que el canvi climàtic i l’augment de la temperatura global està afectant l’horta. “Cada any les temperatures són més elevades i collim menys sacs. Se’ns està fent difícil sobreviure de les patates. És per això que tots els productors de les terres de Camprodon també tenim ramaderia”, afegeix Colomer.
Malgrat que les patates no són un producte originari de la dieta mediterrània, des que van arribar d’Amèrica han jugat un paper molt important a la gastronomia catalana. Són les protagonistes de les truites, guisats, farcits, sopes, cremes i serveixen d’acompanyament tant fetes bullides, com al forn o fregides. En els seus inicis es van tornar un producte popular entre els col·lectius més vulnerables, ja que eren un aliat contra la fam i fàcils de cultivar. De la mateixa manera, es van convertir en les escollides per acompanyar totes les menges populars, que ara s’han convertit en l’abecé del nostre receptari. Les patates queden bé de qualsevol manera, però un dels grans encerts de la cuina catalana és la patata d’Olot. Unes bones patates d’Olot acompanyades de l’aire de muntanya mariden perfectament amb un Ales Negres, un vi negre de la D.O. Empordà. +
1 
