Rasquera no és només un punt al mapa de les Terres de l’Ebre. Alguns identifiquen aquest municipi per la seva cabra blanca, una raça única catalana amb IGP que reconeix l’alta qualitat i la singularitat del producte. Però Rasquera és, sobretot, un territori que no abandona el passat i que fa perdurar les tradicions.
Sense anar més lluny, el primer cap de setmana d’aquest mes s’hi ha celebrat la reconeguda Fira Ramadera i d’Artesania. Aquesta fira converteix els carrers del municipi en un espai viu on la tradició no es mostra com una peça de museu, sinó com una pràctica quotidiana que es reivindica i que posa en relleu la importància de preservar l’ofici del pastor.
Com a colofó per endolcir aquesta trobada, hi apareixen els pastissets, els protagonistes d’aquest reportatge. Són uns dolços que segueixen la línia d’aquesta població i evoquen una pastisseria humil, capaç d’assolir l’excel·lència amb pocs ingredients. “Els pastissets són les pastes que surten en els moments de festa i representen el tarannà de la nostra terra i també de tota la comarca”, expliquen des de la fleca Pastisset Piñol Puig a Vadegust. En un dia de fira, de l’obrador no paren de sortir pastissets, i al mostrador els clients en demanen durant tot el dia -de taronja, de xocolata o els clàssics farcits de cabell d’àngel-.
Aquestes crestes ensucrades, de textura seca i cruixent, amaguen a l’interior un farciment que pot ser de cabell d’àngel o de taronja. La seva forma semicircular, gairebé com una mitja lluna, és inconfusible. En els darrers anys, a la combinació tradicional de sabors s’hi ha afegit la xocolata, amb un farcit intens que es desfà al paladar com un praliné.
Els ingredients d’aquestes postres són els més bàsics de qualsevol fleca: oli, farina, anís i mistela. Tanmateix, la seva elaboració requereix un saber fer que s’ha transmès de generació en generació. És un dolç humil en aparença, però carregat de significat. Tal com expliquen des de la mateixa pastisseria, “són uns dolços que fem des de tota la vida i que sempre ens acompanyen en els moments més festius”.
La seva presència a la fira no és anecdòtica. De fet, durant la celebració sovint s’exhaureixen totes les unitats disponibles, una mostra clara de la seva popularitat. Els pastissets no són, però, una recepta exclusiva de Rasquera: formen part d’una tradició més àmplia que s’estén per les Terres de l’Ebre, amb variants com els pastissets de Tortosa o les casquetes.
Aquestes crestes de massa no fermentada, d’uns deu centímetres de llarg, tenen un origen que es remunta a l’època islàmica. La recepta, transmesa oralment durant segles, ha evolucionat, però manté la seva essència. Antigament, el gust de la massa es potenciava bullint llavors de matafaluga i coriandre amb l’aigua que després es barrejava amb la farina. El que no ha canviat és el seu paper en la vida social.
Tradicionalment consumits en festes majors i celebracions familiars, els pastissets han passat de ser un dolç ocasional a un producte disponible tot l’any, tant en elaboració artesanal com industrial. Parlar dels pastissets és parlar de memòria. Cada mos remet a una pastisseria casolana, a receptes fetes a casa que han servit de postres, d’esmorzar o de berenar. És també un exemple de com la gastronomia pot esdevenir un element clau de la identitat d’un territori.
