La millor botifarra d’ou tradicional de Catalunya es fa al Baix Ebre

“El Dijous Llarder, botifarra menjaré”. Resa la dita. A Catalunya, tots, quan som menuts, sabem que el dijous llarder i el Carnestoltes són uns dies en què l’entrepà és de botifarra d’ou. Probablement, la botifarra d’ou té aquesta mirada nostàlgica perquè recorda els dies de festa, a disfressar-se i a gaudir amb els amics d’un entrepà farcit d’aquesta botifarra única i típica dels Països Catalans.

Una botifarra tan nostrada, per tant, ha de tenir un reconeixement com cal. És per això, que enguany la Confraria del Gras i el Magre i la Fundació Oficis de la Carn ha convocat un any més el Concurs Nacional de Botifarra d’Ou Artesana, en concret la novena edició.

Aquest any la millor botifarra d’ou tradicional de Catalunya es fa el Baix Ebre. Glòria Curto, de La Carnisseria del Paulo, a Camarles (Baix Ebre) s’ha emportat el premi per la presentació i el sabor de la botifarra. Curto va presentar una botifarra “elaborada amb productes de qualitat que segueix la recepta familiar que em va ensenyar el meu pare i que amb els anys hem anat millorant sense perdre la seva essència inicial.” A més, Curto ha afegit que “és molt il·lusionant guanyar aquest concurs perquè és un reconeixement a la feina ben feta. Estic molt orgullosa de tot el que hem fet des que es va obrir la botiga el 1910”.

Algunes de les botifarres presentades al Concurs Nacional de Botifarra d’Ou Artesana | Júlia Gamissans

El segon premi d’aquesta categoria s’ha atorgat a la botifarra elaborada pel productor Carles Escofet, d’Escofet Oliver (Baix Llobregat).

Pel que fa a les botifarres singulars aquest any el concurs ha rebut grans propostes, com la botifarra d’ou amb peus de porc i alls tendres, la de pera i formatge gorgonzola o l’atrevida aposta d’una botifarra fet amb tortell de Sant Antoni. Però el primer premi s’ha donat a la botifarra d’ou amb salafins i carxofes, elaborada per Xavier Alemany, de la Carnisseria Alemany, a Girona. Alemany va presentar una botifarra d’ou amb salsafí de Girona i carxofa “dos productes de proximitat i de temporada que vol traslladar al consumidor l’essència dels plats tradicionals i dels productes del nostre territori més proper”. “Estem molt contents d’aquest reconeixement fruit de la formació i millora constant del nostre receptari, que se suma al primer premi que vam rebre en la categoria singular de l’any 2021”, ha assegurat.

El segon premi ha estat per a la botifarra d’ou de clotxa feta per Manel Martín, de Sabors amb Origen, a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre). La clotxa és un plat tradicional que parla de les arrels dels terres de l’Ebre, feta amb un pa sencer al qual se li treu la molla i se li afegeix una arengada feta a la brasa, pell de tomàquet, oli i que es torna a tapar amb la molla.

En el concurs d’enguany hi han participat 34 botifarres d’ou tradicionals i 25 per a la categoria de botifarres singulars, que són aquelles que sorprenen amb sabors creatius i atrevits. Les botifarres d’ou presentades venien de 18 comarques del territori català, i representaven el Gironès, el Barcelonès, el Tarragonès i la zona de Lleida. La comarca amb més participació ha estat Osona, territori de gran llegat i tradició artesana càrnia.

Tal i com indica Gerard Buxeda, un dels organitzadors i autor del Llibre dels embotits, el concurs ha permès visibilitzar i donar més valor a la feina que hi ha darrere d’aquest producte: “Al llarg de les 9 edicions hem aconseguit que la Botifarra d’Ou s’hagi anat consolidant com una icona gastronòmica del Carnaval fins i tot en zones on no hi havia tanta tradició, i a la vegada estem segurs que hem contribuït a la millora de la qualitat d’un dels nostres embotits més descarats”.

Entesos en el món de les botifarres expliquen a aquest diari que, a banda de seguir la recepta al peu de la lletra, és molt important farcir-la immediatament sense deixar que es refredi el producte. De fet, uns dels aspectes, que fan decidir al jurat durant el concurs és el seu aspecte: la forma de ferradura, el color més aviat groguenc i que estigui ben embotida (sense aires, amb els productes ben barrejats i que no sigui boteruda).

Així es fa una botifarra d’ou

La botifarra d’ou és una variant de la botifarra blanca o de perol, que es fa amb carn magra, daus de cansalada, cap i altres parts no nobles del porc amb l’addició d’ous frescos a la recepta, que varien la seva quantitat segons la comarca. Una de les fórmules més populars és la que fa servir 8 ous per 1 kg de pasta de carn, ben amanida amb sal i pebre negre. Com la majoria dels embotits fets amb la carn del porc, va néixer arran de les matances d’aquest animal per aprofitar les restes sobrants de la carn. Per tant, es tracta d’un producte d’aprofitament que, en ser molt greixós, servia a la població per alimentar-se durant l’hivern, perquè era una menja que afavoria l’escalfor.

Sigui com sigui, la botifarra d’ou és un element clau de la celebració del Carnestoltes al nostre territori. Una celebració que ha amorosit moltes tardes d’escola entre rialles i disfresses. I que va ser prohibida durant el franquisme, cosa que va provocar una disminució en el consum de botifarra d’ou, que es va recuperar amb l’entrada de la democràcia.