Els crespèths tenen altres noms afins: Pasteres, Crespells, Crispells, Pascaions, Orelletes, Bunyetes, Crispetes, Crispets, creps (procedent del francès crèpe).

A Gascunya i la Vall d’Aran l’elaboració de creps dolços, si bé entrecreuat per l’influx franco-internacional, parteix d’una base tradicional: les crespes, crespèls (occità referencial), en gascó i aranès crespèths -o pasteres- o sigui, creps dolços.

En català s’ha adoptat la paraula crep, procedent del francès crêpe. Si fos una llengua forta, segurament hauríem mantingut l’autòcton crespell (i la variant crispell), mot encara viu en algunes comarques. Recordem, de pas, que hi ha creps dolces i creps salades -com els crispells o crespells de bacallà, d’arengada, de sardina, de cervell, de badocs o flors de carbassera, de flors de borratja o “borraines”-. Recordem també que en bretó la crep és krampouez -un nom que els francesos han amagat curosament-, i que les originals no es fan amb farina de blat, sinó amb fajol -una planta que també tenim a la Garrotxa-.

Al Llibre de totes maneres de potatges, un manual català paral·lel al tan comentat Llibre de Sent Soví (s. XIV), hi apareixen les crespes o crespells, així com la variant freixol (en castellà frijuelo; hi ha formes asturs i gallego-portugueses- filloa, filhó) una elaboració que no és només francesa -ni tan sols bretona-, sinó pràcticament universal, del Llevant ibèric (crespell, crispell, orelleta, bunyeta, pascaió –Pallars- tannara -Alt Empordà-) a Occitània (pascajon, crespèl, crespa, crespèth, crespèra, torton, farinada, pascada, pastèra i crespèra -Vall D’Aran-, pascadon), passant per França (merveille, crêpe, galette), a Hongria etc. (palacsinta, nom ben curiós), Romania (amb el mateix  nom -el terme mèdic és una adaptació posterior, que, curiosament, ve del llatí placenta, que volia dir el mateix); escrit  palacinta a la resta de països balcànics, Txèquia, etc., per Grècia -filo-, Turquia -yufka-, el Vietnam -nem- i el Magrib -ouarka, rghaif-.

Els noms catalans i occitans fan referència el temps -Pasqua, pascaió (Pallars)-, a l’ingredient -farinada- o a la forma -crepell/crispell ve del llatí crispus, arrissat); els gallego-portuguesos i espanyols al gruix -hojuela, filhó/filloa- i l’italià, a part de  crispella i crespella, a la tècnica (frictelle, fritelle); aquest nom, a parer meu, devia donar l’espanyol antic friteletes. En altres llengües productes semblants porten el nom d’orella: de les orelletes catalanes i occitanes (aurelhetas) a les orelles d’Aman dels jueus askenasites (Aman tashen), fins a les galaico-portugueses orelhas de frade, o les orelletes i orellanes de les Balears, passant per les bunyetes rosselloneses, que són el mateix, si bé el seu s’emparenta amb bunyol -en francès beignet; bigné en piemontès-. A la Mancha, en la part fronterera amb el País Valencià (Albacete), també hi trobem  les orejetas o orejones (nom germà del baleàric orellana, també aplicat a aquest  crespell). Els jueus alsacians han francesitzat el nom d’aquest crespell amb el nom d’oreillettes (en francès corrent és merveilles). Per als alemanys són Pfannkuchen, per als neerlandesos pannekoeken i per als nordmaericans pancakes -és a dir, “coques de paella-; panqueques a Amèrica Llatina. També hi ha diversos “pans” de l’Índia, el Pakistan, etc. que es fan amb la mateixa tècnica.

Moltes d’aquestes elaboracions, tan transversals, que sempre tenen com a base la farina de blat (també hi és present el fajol i el moresc) sovint s’ associen a una festivitat del calendari religiós -Carnaval, Pasqua, la Candelera etc.-.

El poeta J.V. Foix, a Onze Nadals i un Cap d’Any (1960) imagina un “panicer dels frares” que aniria al Portal de Betlem“ a fer ballmanetes/i a omplir la post, de puntetes,/de flaons i de crespells” (el flaó, un dels dolços més antics d’Europa, d’origen medieval com els crespells, és un pastisset farcit amb mató).

Una crep de xocolata | Pixabay

CRESPELLS DOLÇOS

Hi ha crespells o crispells salts (bacallà, etc.) i dolços.

Ingredients

3 ous  

100 g de farina  

oli 

1 got

1/4 de l. de llet (aproximadament) 

un pols de sal

100 g de sucre (aproximadament)  

vainil·lina (opcional)  

llard, oli o mantega

Elaboració

Bateu els ous amb la vainil·lina; tot seguit afegiu-hi l’aigua, el sucre la farina, així com, al final, la llet. Poseu-hi la farina que admeti la pasta; ha de quedar clara, és a dir, força líquida. Deixeu-la reposar una mitja hora.

Tot seguit unteu una paella (d’un pam de diàmetre, aproximadament; millor antiadherent) amb llard, oli o mantega, molt lleugerament. Un cop sigui calenta, tireu-hi una petit cassó o cullerot de pasta que fareu córrer a la paella sacsejant-la i girant-la d’un costat a l’altre verticalment. Enrossiu-la una mica dels dos costats.

Traieu-la, empolseu-la amb sucre i serviu-la.

Notes

A la massa hi podeu posar anís, brandy, armanyac, licors de taronja, suc de taronja o mandarina, licors d’ artemísia, així com matafaluga, pela de llimona o de taronja ratllada etc. S’ hi poden posar menys ous.

Es poden servir plegats en quatre.

També es farceixen amb mel, confitura, xocolata, pomes; es poden flamejar amb rom, licor triple sec de taronja, etc.

Segons els indrets, a la massa s’hi pot posar fajol (com les farinetes de fajol d’Olot) o farina de blat de moro.

La diferència entre els creps i crespèths i les orelletes i bunyetes i similars és que els primers es couen amb molt poc greix i els segons en oli abundant.

Nou comentari

Comparteix