La truita d’ous és la més senzilla de totes: només porta ous i sal, però és molt agradable i ens pot ajudar a sortir del pas si ens trobem que hi ha poca cosa al rebost. En la cuina les coses senzilles, a vegades, són les més bones. Deu ser antiquíssima però la primera documentació que n’he trobat és de l’Espill de Jaume Roig (segle XV):
Ab crits, desdenys,
del llit l’arrullen, garrons li bullen,
dels de cabró, cor de moltó
li fan solsir, lo vi jaquir,
un ou en truita o qualque fruita.
El baró de Maldà en va menjar a Vic el 22 de juliol de 1813, segons conta en el Calaix de sastre:
En fi, aquietant-nos de tan tristes notícies, considerant ja sens remei a Catalunya, dinàrem, i encara nos socorregueren les ganes, ab sopa d’ous, escudella de fideus i mongetes; la carn d’olla, truita d’ous, carn ab suc i postres.
També la trobem al cançoner popular mallorquí; en transcriurem un parell de corrandes:
A Son Vida han fet bunyols
i a Santa Eulari’ també,
i a Son Quint, per quedar bé,
feren una truita d’ous.
Mous quatre ous amb una cuera
dins un plat, i los remous;
cous ets ous dins una pella
i surt una truita amb ous.
A vegades, però, en diuen truitada, i així apareix en aquesta cançoneta:
De sobrassada torrada
berenam es dematí,
pa de blat de coll-rocí
i llavò xeixa mesclada.
A darrere, una truitada
que mos dona sa criada,
perque ets ous que li fan ara,
no los poren esvair.
I llavonses un bon vi
de sa bota congrenyada.
A Occitània també en fan, i la trobem en una corranda infantil del Roergue:
Cinc sous,
Una moleta d’uòus,
Un quarton de vin
Dins la manòta del companhon,
Ticon, ticon, ticon.
(Cinc sous, / una truita d’ous, / un quartà de vi / dins la maneta del company, / ticon, ticon, ticon).
D’un temps ençà, però, que sembla haver-li guanyat la partida la truita francesa (occitana també), molt similar. L’única diferència és que l’una es redona i l’altra plegada; la primera, doncs, para més eixuta, i la segona és més sucosa. Tot plegat, però, hem de dir que és una diferència remarcable. Trobem per primera vegada la truita francesa en la poesia ‘Al istiu’, publicada en el número del 23 de juliol de1892 de L’Esquella de la Torratxa; el protagonista de la història se’n va a la platja a prendre el bany i nosaltres en copiarem uns versos:
Prench un quartet per mi sol;
dono un ralet de propina
al mosso perque vigili
lo quartet, y desseguida
me’n vaig dret al restaurant
ab rapidés excesiva,
á topá’l petit garçon
perque ja’m tinga amanida
una truyta á la francesa,
un tomátech, quatre olivas,
mitj porronet de vi en fresch…
re; lo que un ’hom nessesita
per matá’l dolor de cor
que á mi tant me mortifica.
En el setmanari En Patufet del 17 de juny de 1911 van publicar la poesia ‘L’ou com balla’:
En Celestino Brualla
y el seu company Pau Parpal
van anâ a la Catedral
pera veure l’ou com balla.
Silenciosos y admirats
devant d’aquell espectacle
que semblava de miracle,
restaren bocabadats.
Fou en Brualla el primer
de dar la seva impressió:
—En bona fe’t dich que no
atino còm pugui ser.
En Pau seguia callat,
com barrinant el misteri,
prò al fí donà’l seu criteri
d’aquesta conformitat:
—Realment es estranyesa
veure un ou que balla així,
prò m’agraden més a mi
fets en truita a la francesa.
I, finalment, trobem la truita d’ous en la poesia ‘Alrededor de los hoevos’, publicada en La Chala del 30 de juliol de 1932:
Aun coando seyas tu más
cándido que Marañon,
no inoras, lector, que son
hoevos qu’en ti están de más,
porque los hoevos qu’aquí
t’aspongo serenamente,
aunque de la misma foente
en otras partes los vi.
El hoevo es un coerpo duro,
que por su axterna fegura,
es la más bella anvoltura
donde poede estar seguro
el ser que se desanrolla
felís y sin ambisiones,
y es pa las quenerasiones
un gigante’n un’ampolla;
es tal ves un talesmán,
un amuleto, un trofeyo,
un desahogo, un deseyo,
donde los ambriones van
paseyando sus feguras
sin temores, sin antrigas,
ompliguendo sus barrigas
en aquelles sepolturas
que les tienen que dar vida,
sin pensar qu’hombres y fieras
con sus mañas traisioneras
se los jalan a l’aixida.
Ese foco d’ilusiones,
anvolvidas soavemente
por la piel fina y caliente
de los mágicos c…onejos,
no ha tengudo afenidad
con los hoevos que presento,
poes por más que me caliento
la cabesa, la igoaldad
de pareseres no veyo,
segon los asperimentos
sientíficamente atentos
qu’en mi clénica poseyo;
mas todo el qu’haya volido
haser la investigasión,
sabe qu’el hoevo en costión,
si la hembra lo ha ponido,
la coerfa es blanca y muy dura
mientras qu’hay otras rasones
pa desir que los c…onejos
son de piel blanda y oscura.
Me desia un sirojano
muy amigo del saber:
“¿Quién no ha vista una mojer
con los hoevos en la mano?
Por ejemplo, mi costilla
con dos hoevos en un plato,
tras sacsarmelos un rato,
hase una boena tortilla.
Con dos hoevos solamente
si ella quiere y yo la dejo,
porqu’al verla me marejo
y me pone muy caliente,
t’hase tantas feligranas
que te pone aspatarrao,
todo grogo y mareyao,
porque t’hase entrar en ganas
d’asclafarlos por villanos
ya que ves qu’ella es l’alhaja,
que ni Maora l’aventaja,
con los hoevos en la mano.”
Yo que no me creyo nada
entratarse de mojeres,
mas que dan siertos plaseres
con alguna gorrinada,
exclamé: “¡Che qu’ambustero!”
Y el antonses dijo: “Amigo,
vas a venirte conmigo:
yo siempre he sido sinsero;
semos los astrafalarios
de la más ransia noblesa,
poes noestra naturalesa
es el libro de los sabios.”
Y anda qu’andarás nos vamos
a su casa y sale ella,
qu’es una boena femella,
y tres chocarse las manos
y desirle lo que pasa,
saca un’ascudella hermosa,
mermura no sé qué cosa,
yo no sé lo que me pasa
al ver qu’un hoevo m’agarra,
poes estaba tremoloso
y paresía un coloso
coando toca la guitarra.
Va y lo tira por lo alto
y lo ampoma con la boca,
se lo saca y medio loca
m’hase pegar un gran salto
porque casi se li asclafa;
però con gran ligeresa
va y me dona otra sorpresa,
pos la veyo que m’agafa
el hoevo y le da un vahío,
despoés lo abre, y chopaito,
sale un hermoso pollito
y mos canta el pío, pío.
¡Qué misterio habrá de noevo
que descobrir en el mundo!
Hay misterio más profundo
qu’el que mos presenta el hoevo:
Lector, esta narrasión
me la poedes pateyar,
porque sé qu’es tan volgar
como el hoevo de Colón.
D’altra banda, els ous poden ser de qualsevol altre animal (de ploma). Abans, quan els xiquets trobaven un niu d’ocells, si eren gruixudets (els ous), la mare els en preparava una truita, com podem veure en aquesta corranda, recollida a Mallorca:
Jo he trobat un niuet
i tota em som alegrada;
en farem una truitada
d’es redó d’un garbellet.
Truita d’ous
Ingredients (4 racions): 6 ous, oli d’oliva i sal.
Preparació: en primer lloc batrem els ous en una escudella, els salarem i els remenarem. En acabant posarem un raig d’oli en una paella de mànec i la deixarem a foc mitjà. Quan l’oli serà calent (però no gaire) hi posarem els ous i els deixarem coure per tal de fer-ne una truita redona. En daurar-se lleugerament per la part de sota, la tombarem i la farem coure per l’altra. Finalment la traurem del foc i la posarem en un plat.
Si la volem a la manera francesa (i occitana), haurem de remenar els ous en la paella mentre couen, i després, quan seran mig quallats, traurem la paella del foc, plegarem la truita, la tombarem i la deixarem quallar una mica, fora del foc.
Variants: hi podem afegir una trinxadissa de julivert, o d’all i julivert. Hi podem fer truites individuals. Al Llenguadoc hi ha qui hi afegeix un polsim de pebre.
Altres denominacions: truita francesa; truitada d’ous (Ribagorça, Pallars, Alt Urgell, Andorra, Solsonès, Berguedà, Cerdanya, Ripollès, Garrotxa, Mallorca), fritada d’ous (l’Alguer), paschada d’ueus, pascada de cocons, paschada de cocons, moleta de cocons (Perigord, Llemosí), paschada d’uòus (Perigord, Llemosí, Alvèrnia), moleta d’ueus (Perigord, Llemosí, Borbonés, Bordelés, Landes, Bearn, Armanyac, Bigorra, Comenge), moleta d’uòus (Perigord, Llemosí, Marca, Alvèrnia, Borbonés, Velai, Bordelés, Landes, Armanyac, Agenés, Carcí, Llenguadoc, Roergue, Albigés, Gavaldà, Comtat de Foix), pascada d’uòus (Perigord, Llemosí, Alvèrnia, Agenés, Carcí, Llenguadoc, Roergue, Albigés, Gavaldà, Comtat de Foix), moleta de cacaus (Marca, Llemosí, Alvèrnia, Velai, Gavaldà), pascada de cacaus (Llemosí, Alvèrnia), paschada de cacaus (Llemosí, Alvèrnia, Velai, Gavaldà), pascada d’ueus (Armanyac), trueita d’ueus (Vall d’Aran), moleta de clòscs, pascada de clòscs (Roergue), tortèl d’uòus, tortèl de cacaus (Velai, Gavaldà), tortel d’uòus, torteu d’uòus (Vivarés), bonheta d’uòus (Vivarés, Gavaldà), omeleta d’uòus (Vivarés, Delfinat), meleta d’uòus (Vivarés, Delfinat, Comtat Venaissí, Provença, Comtat de Niça), crespa d’uòus (Comtat Venaissí), trocha d’uòus (Comtat Venaissí, Provença, Comtat de Niça), fritaa d’uòus (Valls Occitanes), fritata d’úous (La Gàrdia), tortilla francesa (comarques valencianes de parla castellana). ‘Truita d’ous’ és una denominació que es fa servir arreu dels Països Catalans, tret de l’Alguer.
Dialectalismes
- Bonheta d’uòus: ‘buneto d’iòus’, ‘buneto d’iòs’, ‘bunieto d’iòus’, ‘bunieto d’iòs’ (Vivarés), ‘bunheto d’iòus’, ‘bunheto d’iòs’, ‘bunheto d’iòs’, ‘bunheto d’òus’ (Gavaldà).
- Crespa d’uòus: ‘crespo d’iòu’, ‘crespo d’iò’.
- Fritada d’ous: ‘fritara’ d’ous.
- Fritata d’úous: ‘fretata de íve’.
- Meleta d’uòus: ‘meleto d’iòus’, meleta d’‘iòus’; ‘meleto’ d’uòus (Delfinat), ‘umeleto d’iòu’ (Comtat Venaissí), ‘meleto d’uòu’, ‘meleto d’iòu’ (Comtat Venaissí, Provença), ‘meleto d’ou’, ‘meleto de niòu’ (Provença, Comtat de Niça), meleta d’‘ou’, meleta de ‘niou’ (Comtat de Niça).
- Moleta d’ueus: ‘muleto d’eus’ (Perigord, Llemosí, Landes), ‘muleto d’ués’ (Borbonés), ‘mulete d’eus’, ‘muleta d’eus’ (Bordelés, Landes), ‘muleta’ d’ueus, ‘mulete’ d’ueus, ‘muleto’ d’ueus (Landes, Armanyac, Bearn, Bigorra, Comenge), ‘muleta de güeus’, ‘mulete de güeus’, ‘muleto de güeus’ (Landes, Bigorra, Comenge).
- Moleta d’uòus: ‘muleto d’iòus’ (Perigord, Llemosí, Marca, Alvèrnia, Velai, Carcí, Llenguadoc, Roergue, Albigés, Gavaldà, Comtat de Foix), ‘muleto de jaos’ (Marca), ‘muleta d’iòus’ (Alvèrnia, Alt Llenguadoc, Comtat de Foix), ‘muleto d’òus’ (Alvèrnia, Borbonés, Gavaldà, Roergue), ‘mulete’ d’uòus, ‘muleta’ d’uòus (Bordelés, Landes, Armanyac), ‘muleto’ d’uòus (Landes, Armanyac, Agenés, Roergue), ‘mauleta’ d’uòus (Agenés).
- Moleta de cacaus: ‘muleto’ de cacaus; ‘muleto de cacous’ (Alvèrnia), ‘umeleto’ de cacaus (Velai), ‘omeleto’ de cacaus (Gavaldà).
- Moleta de clòscs: ‘oumeleto de cluòs’.
- Moleta de cocons. ‘muleto de cucuns’.
- Omeleta d’uòus: ‘umeleto d’iòus’, ‘umeleta d’iòus’; ‘umeleta’ d’uòus’, ‘umeleto’ d’uòus (Delfinat).
- Pascada d’ueus: ‘pascado’ d’ueus.
- Pascada d’uòus: ‘poscado d’iòus’ (Perigord), ‘pohcado d’iòus’ (Perigord. Llemosí, Carcí, Roergue), ‘pascado d’iòus’ (Alvèrnia, Agenés, Llenguadoc, Albigés, Gavaldà, Comtat de Foix), ‘pascado d’òus’ (Alvèrnia, Gavaldà), ‘pahcado d’iòus’ (Carcí, Roergue), ‘pahcado’ d’uòus, ‘pohcado’ d’uòus, ‘pahcado d’òus’, ‘pohcado d’òus’ (Roergue).
- Pascada de cacaus: ‘pascado’ de cacaus, ‘pohcado’ de cacaus; ‘pascado de cacous’, ‘pohcado de cacous’ (Alvèrnia).
- Pascada de clòscs: ‘poscado de cluòs’, ‘poscado de clòs’.
- Pascada de cocons. ‘pascado de cucuns’.
- Paschada d’ueus: ‘paschado d’eus’.
- Paschada d’uòus: ‘paschado d’iòus’; paschada d’‘iòus’ (Alvèrnia).
- Paschada de cacaus: ‘pachado’ de cacaus (Llemosí, Gavaldà), ‘paschada’ de cacaus, ‘paschado de cacous’, ‘paschada de cacous’, ‘pachada de cacous’ (Alvèrnia), ‘pachada’ de cacaus (Alvèrnia, Velai, Gavaldà), ‘paschado’ de cacaus (Alvèrnia, Gavaldà), ‘pachiada’ de cacaus, ‘paschiado’ de cacaus (Gavaldà).
- Paschada de cocons: ‘paschado de cucuns’.
- Tortel d’uòus: ‘turté d’iòus’, ‘turté d’ièus’, ‘turté d’éus’, ‘turtè d’èus’, ‘turté d’ióus’.
- Tortèl d’uòus: ‘turté d’iòus’, ‘turté d’ièus’, ‘turté d’éus’ (Velai), ‘turtèl d’iòus’, ‘turtèl d’iòs’, ‘turtèl d’éus’ (Gavaldà).
- Tortèl de cacaus: ‘turtè’ de cacaus (Velai), ‘turtèl’ de cacaus (Gavaldà).
- Torteu d’uòus: ‘turteu d’iòus’, ‘turteu d’iòs’.
- Tortilla francesa: tortilla ‘fransesa’.
- Trocha d’uòus: ‘trucho d’uòu’, ‘trucho d’iòu’ (Comtat Venaissí, Provença), ‘trucha d’uòu’, ‘trucha d’iòu’, ‘trucho d’òu’, ‘trucha d’òu’, ‘trucho de niòu’, ‘trucha de niòu’ (Provença, Comtat de Niça).
- Truita d’ous: ‘truite’ d’ous (Pallars Jussà, Alt Urgell, Alt Empordà, Noguera, Segrià, Pla d’Urgell, Urgell, Baix Cinca, Anoia, Garrigues, Terra Alta, Baix Ebre), ‘truito’ d’ous (Solsonès), truita d’‘aus’ (Alacantí, Vinalopó Mitjà).
- Truita francesa: ‘truite francese’ (Pallars Jussà, Alt Urgell, Alt Empordà, Noguera, Segrià, Pla d’Urgell, Urgell, Baix Cinca, Garrigues, Terra Alta, Baix Ebre), ‘truito franceso’ (Solsonès).
- Truitada d’ous: ‘truitade’ d’ous (Pallars Jussà, Alt Urgell), ‘truitado’ d’ous (Solsonès).
Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.
