En el receptari català, si hi ha uns plats que destaquen especialment són aquells que parlen de l’aprofitament. Receptes que demostren com, d’allò que semblava que ningú volia, en podien sortir delícies capaces de sobreviure durant generacions gràcies al boca-orella. La coradella és una d’aquestes receptes. Un guisat contundent, sense complexos, que converteix les entranyes del xai en un dels grans emblemes gastronòmics de Molins de Rei.
La base no enganya: cor, pulmó i fetge de xai o cabrit. Menuts que tradicionalment es guisaven lentament amb ceba, all i tomàquet i que, segons cada casa, podien incorporar pebrot, vi blanc o brandi, julivert i altres petits secrets. Una cuina que aprofitava l’animal de dalt a baix i que avui pot sorprendre uns paladars cada vegada menys acostumats a la menuderia.
De fet, la coradella sobreviu al costat dels capipotes, els calls i poques receptes més de menuts que han aconseguit mantenir-se habitualment a les cartes. “Es tracta d’un plat típic d’aquí, que es feia amb les restes del xai. Totalment cuina d’aprofitament”, explica, a Vadegust, Florin Dudoiu, xef i propietari del Cafè de la Mariona.
Aquest establiment va ser reconegut l’any passat en la categoria de coradella tradicional com un dels llocs on millor es preserva aquesta recepta. Una distinció que evidencia que, malgrat el pas dels anys, encara hi ha cuiners disposats a mantenir-ne l’essència.
Per entendre aquesta supervivència també cal mirar la història del municipi. Molins de Rei va ser durant anys un lloc de pas de traginers i carreters, que hi paraven per recuperar forces, fer tractes i continuar el camí. I què millor per afrontar una jornada llarga que un bon esmorzar de forquilla? En aquelles taules, la coradella trobava el seu hàbitat natural: un plat calent, energètic i econòmic que permetia començar el dia amb força.
“Era un plat típic dels carreters i un plat típic d’hivern”, assenyala, a aquesta revista, Miquel Tintorer, propietari de Can Tintorer. Amb la seva descripció permet entendre fins a quin punt la recepta tradicional aprofitava pràcticament tot l’animal: “Porta totes les entranyes: el cor, els pulmons i el fetge. Se’n fa un guisat i també s’hi posa la sang quallada del xai”. El resultat, explica, recorda una mena de capipota i es pot acabar “amb una mica d’allioli”.
I si hi ha un moment de l’any en què la coradella torna a ocupar el lloc que li pertoca és durant la Fira de la Candelera. Celebrada tradicionalment el primer cap de setmana de febrer, aquesta fira multisectorial és una de les grans cites de Molins de Rei i converteix durant uns dies el municipi en un enorme aparador de productes, tradicions i gastronomia.
La coradella no busca sofisticació. Parla d’una altra manera d’entendre la cuina: de no llençar, d’aprofitar l’animal sencer i de transformar ingredients humils amb temps, foc i ofici. Potser avui menjar pulmó, cor o sang quallada pot semblar agosarat. Però durant generacions va ser senzillament cuinar. I a Molins de Rei, per sort, encara hi ha qui s’encarrega que aquesta cassola no deixi mai de fer xup-xup.
