La cuina penedesenca és un mosaic de sabors que reflecteix la riquesa d’un territori amb vinyes infinites, costa marinera i arrels pageses. Els fogons del Penedès i el Garraf han sabut preservar receptes populars mentre han incorporat el segell de qualitat dels seus productes locals. Des de carns de raça autòctona fins a plats mariners pensats per resistir llargues jornades de feina, el receptari de la zona ofereix un patrimoni gastronòmic que mereix ser descobert. A continuació, us proposem cinc plats imprescindibles per entendre la identitat culinària del Penedès.
El Gall del Penedès, el pollastre amb IGP
Parlar del Penedès és parlar del Gall del Penedès, el pollastre de km0 amb el distintiu d’Identificació Geogràfica Protegida (IGP). Aquesta au, criada amb cura i alimentació natural, ha esdevingut un símbol del territori. Les seves carns fermes i saboroses han inspirat tant la cuina de festa major com les propostes més contemporànies.
Un exemple n’és la recepta moderna de gall rostit amb vi negre del Penedès i acompanyat d’una parmentier de xirivia. La preparació, llarga i pacient, conjuga el sofregit confitat, el punt dolç de les cebetes, tot arrodonit per la cremositat del puré d’aquesta pastanaga dolça.
Coca enramada de Vilanova
Si hi ha una coca que parla de poble, d’hiverns i de reunions familiars és la coca enramada. Originària de Vilanova, combina la senzillesa de la massa de pa amb la força dels ingredients de temporada i de la mar: arengades, botifarra, espigalls, pebrot vermell i ceba.
La recepta es prepara amb calma: primer la massa, després el sofregit dels productes i, finalment, la cocció al forn. El resultat és una coca cruixent i saborosa, que ha estat durant generacions una autèntica carta d’identitat gastronòmica.
El xató, festa i debat a taula
El xató és més que una amanida; és una festa. El plat, a base d’escarola, bacallà, tonyina i anxoves, es corona amb una salsa d’ametlles, avellanes i nyores que desperta passions. Cada poble el reivindica com a propi, i les variacions locals han acabat configurant un univers propi: el xató de Vilanova, de Sitges, del Vendrell o de Vilafranca.
La seva popularització ha anat creixent els darrers anys, fins a convertir-se en reclam turístic i motiu de rutes gastronòmiques.
Cananes amb ceba, la paciència dels pescadors
Les cananes amb ceba són un guisat humil i mariner, típic de Vilanova i la Geltrú. Les cananes, semblants als calamars però amb una textura diferent, es cuinen lentament amb ceba confitada i vi blanc o cava. La clau és la paciència: es deixen fer a foc lent, sense pressa, mentre els pescadors continuaven amb la feina.
Aquest plat, que antigament fins i tot es menjava en entrepans, és avui un símbol de la cuina de barca. El seu suc espès i melós recorda que la senzillesa, quan està ben feta, pot ser extraordinària.
L’all cremat, el gust de la costa
Acabem amb un altre clàssic del Garraf: l’all cremat. Tot i el nom, el secret és daurar els alls just fins que prenguin color i donar cos al plat amb tomàquet ratllat i patates. El peix, humil o noble segons la butxaca —des de la mòllera fins al rap—, s’hi afegeix al final, just abans que la patata marqui el punt de cocció.
És un guisat econòmic i saborós, que resumeix la saviesa d’una cuina capaç d’aprofitar el peix més modest per crear un plat de gran personalitat.
Des de la noblesa del gall fins a la humilitat de les cananes, cada recepta és un tros d’història, una manera de celebrar la vida al voltant de la taula. Perquè conèixer el Penedès és, també, tastar-lo.
1 
