1. Influència transversal
La massa té un efecte integrador encobert. El rovell d’ou, la llet, el midó, el sucre, la canyella i la pela de llimona emulsionen en una comunió perfecta que fa segles que atrapa boques: des de les riques a les pobres i des de les velles a les joves. Heus aquí les postres nacionals. L’estrat social hi queda aglutinat com un cargol amb sofregit dins d’una cassola de terrissa.
2. Dret a la cremada
L’origen del goig palatal dona lloc a un moviment soterrat. La creença en el “dret a la cremada” considera que tot comensal té permís per reclamar una crema catalana abans del cafè. Aquesta vella usança fa gaudir en secret a molta gent. Apropiat exemple de com esbardellar el poder i la llei escrita amb la constància del costum.
3. Sant Josep és diada
Quan el paisatge s’escampa de groc i el cor rep el sol tendre, arriba Sant Josep. Una data que marca l’augment de la posta d’ous de les gallines. La producció no es menysprea a la cuina i dona lloc al popular dolç. La crema catalana, la crema cremada, la crema de Sant Josep o, simplement, la crema, té per bandera el 19 de març i per timó, una cassoleta de terrissa de 365 dies de l’any.
4. Pirotècnia de l’escalfor
Duresa i tendresa. Pirotècnia i plenitud. Al·legoria incontestable a la catalanitat. La dicotomia de la cullera entre esberlar la capa de sucre cremat i banyar-se a la cremosa textura té un nom que el sap tothom. La rauxa per un costat i el seny per l’altre. Mestressa i senyora. Femenina i moreneta com la patrona. Existeix senya d’identitat, títol culinàri i exemple de saber fer.
5. Dolçor terrissaire
Un producte singular es diferencia per l’expressió de l’enginy. El contingut que lliga el continent crea també un nou recipient. D’amplada justa per satisfer la cullera i l’esperit. D’alçada respectuosa per protegir el tresor de la intempèrie. La crema catalana amb la cassoleta de terrissa. La destresa per domar la terra amb la joia per xalar-ne els fruits.
