És plat típic de l’Alguer, on de les patates en diuen pomes de terra. Són tallades de porc o d’anyell cuites a foc molt suau, en una greixonera i a foc de flama, acompanyades de rodanxes de poma de terra i bona cosa de julivert. És una manera de guisar, amb julivert, que per allà anomenen ‘en verd’, no cal dir per què. El resultat és apreciable i fa de bon menjar, acompanyat amb un got de vi blanc. El costum de guisar carn amb patates, conegut arreu, deu ser tan vell com les mateixes patates, només que a casa nostra és un tubercle que hi va arribar fa poc.
Trobem aquesta combinació en el sonet ‘La dona que’t convé’, publicada en el número del 20 de setembre de 1895 del setmanari L’Esquella de la Torratxa:
Si acás t’has decidit per la casaca
uns consells te vull dá, anota la fetxa:
no busquis una dona massa lletja,
ni tampoch la esculleixis massa maca.
No la vulguis molt grassa ni molt flaca,
ni ab génit impacient, ni ab gran corretja
ni en extrém ignocent, ni de sospetxa
ni calsi sabateta… ni polaca.
No la busquis molt pobra ni molt rica,
que’ls extrems son odiosos, prou s’explica;
busca un terme entremitj, pero analisa,
si’t dará ab son amor horas ben gratas,
si’t sabrá apedassar una camisa,
y guisar bacallá ó carn ab patatas.
I en el número del 10 de maig de 1916 del setmanari Papitu van publicar la poesia ‘Bucòlica’:
Oh, dolça patata! Excelsa i flairosa
deesa abundosa dels fruits saborosos!
Per tu l’hom s’afolla i et cerca afanosa
com cerquen impúdics a la goça els goços.
Patata morena de gust d’ambrosía
molsuda i sedosa, de dolça menjada,
que dónes a l’home salut i alegría
i per tots els gustos ets condimentada.
Patata exquisida, regina i senyora
de totes les taules on la carn figura.
Carn sense patates, poca cosa fóra…
Patata esplendenta, que tots els mals cura!
Quan del temps la tasca mon còs afebleixi
i mes dents no puguin, com ans, rosegar-la,
la tendre patata no voldré que’m deixi
encara que sigui només per llepar-la.
Carn amb poma de terra
Ingredients (4 racions): 800 g de carn de porc (llom, cuixa, espatla) a tallades fines, 800 g de pomes de terra, alls, julivert, oli d’oliva i sal.
Preparació: de primer posarem un raig d’oli en una greixonera i la deixarem al foc, més aviat fluix. Quan l’oli serà calent hi posarem la carn, hi afegirem un pessic de sal i la deixarem sofregir, a foc molt suau i amb la cassola tapada. Mentrestant, trinxarem un bon manat de julivert i l’hi afegirem. Seguidament pelarem mitja dotzena d’alls, els trinxarem i els hi afegirem també. A continuació pelarem les pomes de terra i les farem a rodanxes, més aviat primes. En passar uns minuts, quan la carn haurà deixat anat una mica de suc, hi posarem les pomes de terra i ho remenarem. Ho tastarem de sal, ho deixarem coure tapat i a foc molt fluix i, al cap d’uns tres quarts d’hora, ho traurem i ho escudellarem. Hi ha qui hi afegeix un got d’aigua.
Variants: hi podem afegir un polsim de pebre. Ho podem fer amb carn d’anyell (cuixa, espatla, costelles).
Dialectalismes: ‘cal’ amb poma de terra.
Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.
