Una de les sorpreses d’aquest estiu ha estat trobar-me en dos restaurants situats a l’interior de Catalunya, ben separats geogràficament i sense cap connexió entre ells, que en la seva carta de postres destaqués com a opció estrella una versió que havien fet del pijama, una de les postres més emblemàtiques dels anys 70 i 80 del segle passat.
El pijama són unes postres que va crear l’any 1951 el restaurador Paco Parellada, propietari de l’icònic restaurant 7 Portes de Barcelona. La seva recepta original consistia en un flam d’ou acompanyat de préssec i pruna en almívar, dues cireretes, una bola de gelat de maduixa, una bola de gelat de vainilla i nata muntada. Més tard s’hi va incorporar la pinya en almívar. L’èxit d’aquestes postres va fer que molts restaurants, tant de Barcelona com de més indrets de Catalunya, les introduïssin en les seves cartes convertint-se durant dècades en unes postres icòniques per tancar àpats de celebració, en uns moments on es volia superar i oblidar l’època de la gana amb opulència a taula.
Amb l’arribada de noves tendències a la restauració, el pijama va caure en desgràcia i va desaparèixer de les cartes, llevat de la del 7 Portes que ha mantingut aquestes postres ininterrompudament a la serva carta des de la seva creació l’any 1951, ara fa més de 70 anys.
El pijama, com tots els plats emblemàtics de la gastronomia, en aquest cas de la gastronomia de casa nostra, són unes postres que tenen una història que de ben segur farà gràcia de conèixer als qui tinguin curiositat gastronòmica més enllà de tastar plats.
El retrobament amb aquestes postres em va provocar un viatge en el temps, que va fer aflorar tot una allau de records d’històries viscudes al voltant d’una taula on el pijama en va ser testimoni. Aquesta és la grandesa dels plats que són capaços de marcar una època!
Desconec si hi ha més restaurants que han incorporat aquestes postres històriques a la seva carta i si la iniciativa d’aquests establiments respon a un fet puntual o bé forma part d’una tendència, però encara que sigui per un temps determinat està molt bé que els restaurants facin homenatges als plats que van marcar una època.
