Estem a pràcticament un mes de l’inici de les festes nadalenques, i en un any normal la societat respiraria a Nadal. Tots els mitjans de comunicació, xarxes incloses, estarien plens de peces publicitàries orientades a donar-nos consells sobre què hauríem de menjar, beure, vestir o regalar aquestes festes.
La nostra estimada i putejada hostaleria estaria bullint de reserves de dinars i sopars d’empresa, preparant els menús dels àpats dels dies festius; els cellers, sobretot els que elaboren bombolles, estarien fent les seves campanyes; les empreses especialitzades i un gran nombre de comerços com les vinoteques, les botigues gourmet, les xarcuteries i els grans magatzems estarien preparant lots de Nadal. En definitiva, tota l’economia que toca de peus a terra estaria treballant a tota màquina amb motiu de les festes de Nadal, un dels moments de màxim consum de l’any. I això és el que crea, en part, l’esperit del Nadal, el que jo denominaria “esperit de Nadal gastronòmic”.
Aquest any, a l’esperit del Nadal li està costant arribar, si és que acaba arribant. No és cap sorpresa per ningú que la pandèmia també condicionarà les festes de Nadal. Tot i que encara no sabem quines seran les condicions de vida que tindrem durant el mes de desembre, de ben segur que incidiran en la manera en què podrem celebrar les festes. Les restriccions de mobilitat, horàries i de grup impactaran de manera significativa en la gran majoria de famílies. Caldrà treure tota la creativitat que portem a dins per poder donar un punt de normalitat a una situació totalment anormal.
Faig aquesta reflexió a partir de les observacions que aquests darrers dies he anat fent en l’arribada de l’esperit del Nadal als mitjans, als carrers, a les empreses i als comerços. La gran conclusió és que, tot i que les grans superfícies ja han posat el merchandising de Nadal, no es respira Nadal, perquè l’ambient en elles, i per extensió arreu, és de depressió col·lectiva. Les empreses del sector vinícola i d’alimentació fan les seves campanyes de Nadal, però tímides. Hi ha elements nadalencs als comerços, però no hi ha alegria. Sense hostaleria no hi ha sortejos de grans paneres, sense àpats nadalencs d’empresa -i en la gran majoria de cassos, sense lots de Nadal- no hi haurà ambient nadalenc a les empreses. Tampoc es veu cap moviment de llums de Nadal als carrers, potser perquè és un pèl d’hora, però en un any normal estaríem a una setmana o deu dies d’encendre les il·luminacions nadalenques i ja es veuria cert moviment.
Tant de bo tota aquesta reflexió sigui fruit del moment en que l’escric i que d’aquí un mes hagi de fer un article rectificant-la. Seria molt feliç de fer-ho, però molt en temo que aquest any, el coronavirus també prendrà el protagonisme de les celebracions de Nadal amb la complicitat de les administracions, que demostren dia a dia la seva incompetència per gestionar.
