Reservar en un restaurant i no presentar-s’hi

"Si algú està en contra de fer una paga i senyal per reservar una taula, és un potencial desertor"

Una dels mals més greus que pateixen els restaurants avui dia és la informalitat d’alguns clients que, després de reservar una taula per un dia i una hora concreta, no s’hi presenten. A tots ens pot passar que reservem una taula, i per múltiples circumstàncies o imprevistos de darrera hora, no hi puguem anar. En aquest cas, només cal fer una trucada al restaurant i anul·lar la taula. Si ho fem amb prou antelació, el restaurant encara estarà a temps d’adjudicar la taula a un altre client. Si avisem a darrera hora, segurament causarem un perjudici al restaurant, però com a mínim els haurem avisat i l’establiment podrà acceptar algun client passavolant o podrà reorganitzar el servei tenint en compte la baixa.

El problema està en els que ni avisen, ni tampoc contesten les trucades del restaurant quan aquest, davant del retràs en l’hora pactada amb els clients, truca al telèfon deixat en la reserva. Als que havien reservat taula i no s’han presentat aquesta acció no els representa cap perjudici. Al restaurant sí. I no només significa el perjudici econòmic directe de no ingressar el compte de l’àpat, sinó que també pot significar un perjudici derivat d’un aprovisionament fet en funció dels comensals previstos, d’una previsió de personal que potser no hagués fet falta contractar, i per molts altres conceptes. És una situació en la que el restaurant sempre té les de perdre, perquè un cop produïda no pot exercir cap mena d’acció en contra del client fraudulent. El drama s’accentua quan en un mateix servei poden coincidir diverses incompareixences.

La reserva en un restaurant és formalment un compromís. I un compromís, en aquest cas, és una obligació contreta de manera lliure per una paraula donada de que en un dia concret a una hora concreta un determinat nombre de persones assistirà a un restaurant per fer-hi un àpat. Automàticament, aquest compromís contret pel client, si és acceptat pel restaurant, en genera un per aquest establiment, el de reservar una taula amb suficient capacitat pel nombre de comensals anunciat en la reserva, dotar-los de tots els serveis necessaris per poder fer l’àpat i vetllar perquè el client tingui una bona estada i, finalment, servir-los els plats demanats d’acord amb una oferta formalitzada a través de la carta, on s’exposen el plats disponibles i els seus preus.

En la societat actual les obligacions derivades dels compromisos sovint es veuen menystingudes llevat que comportin una pèrdua directa, econòmica o d’altre mena, per part del transgressor. És bàsicament un problema d’egoisme generat per una manca d’educació i de valors. L’educació es defineix com una part essencial del procés de socialització, que dona eines i coneixements per viure en la societat.

L’única manera de solucionar aquest problema és que per fer una reserva de taula a un restaurant s’hagi de deixar una garantia econòmica que la formalitzi. I, benvolguts amics restauradors, aquesta no és una mesura impopular per les persones serioses. O és que no deixem pagues i senyals per garantir una bona colla de serveis o de transaccions en molts altres àmbits de la vida?

Si algú està en contra de fer una paga i senyal per reservar una taula, és un potencial desertor, encara que potser ell encara no ho sàpiga.

Nou comentari