Els manlleus de l’anglès sempre han format part de l’argot dels àmbits més especialitzats de la recerca científica i del món empresarial. En molts casos, necessaris per la no existència en un idioma determinat d’un terme concret per definir algun concepte degut a la seva novetat o la seva raresa.
L’ús dels manlleus de l’anglès per part dels professionals d’un àmbit concret els atorga una aureola d’experts que sovint causa una certa admiració en els profans de la matèria. Però quan fem servir manlleus de l’anglès per referir-nos a conceptes que estan perfectament definits en la seva llengua habitual, aleshores és una acció d’esnobisme totalment innecessària.
El nostre meravellós món de la gastronomia malauradament no està exempt de l’ús de manlleus de l’anglès per referir-se a conceptes que la nostra estimada -i putejada- llengua catalana té molt ben definits. Per ser completament honest, cal dir que resumir en una sola paraula un concepte que, en la nostra llengua calen tres paraules o més, és molt còmode, però el drama apareix quan has de fer servir un manlleu de l’anglès o de qualsevol altre idioma que no és el propi.
A títol d’exemple amb la pandèmia de la COVID-19 els manlleus Take away i Delivery s’han posat de moda i els podem trobar escrits arreu. Són els conceptes catalans de tota la vida “menjar per emportar” i “menjar a domicili”. No cal dir que per la població de més edat o no familiaritzada amb l’idioma anglès l’ús dels manlleus és més una limitació que una ajuda, sobretot si pretenem vendre a l’univers més ampli possible de població.
El motiu que m’ha portat a escriure aquesta reflexió ha estat que aquesta setmana he llegit en diverses publicacions de les xarxes socials, el manlleu “batch cooking” o també “badge cooking”. El concepte en sí no és altre que cuinar un plat o un seguit de plats en quantitat suficient perquè en tinguis per més d’una ocasió, i els divideixes en racions que conserves en recipients hermètics tipus Tupperware, envasats al buit o congelats. Sapigueu que si practiqueu el “batch cooking” -o allò de cuinar el dissabte o el diumenge per tota la setmana-, aleshores sou uns “realfooders”.
Els “influencers”, aquests personatges tan “cools” que ens il·luminen dia a dia a les xarxes socials, han descobert, i per tant creuen que han creat tendència, aquesta pràctica de cuinar el cap de setmana per tota la setmana. És el que moltes persones porten fent des de fa molts anys, degut a la manca de temps que tenen en el dia a dia, i que es resisteixen a solucionar a través de plats precuinats o de menjar ràpid. Quants avis i àvies, i mares i pares, no sabien que eren unes “realfooders” que practicaven el “batchcooking”!
Ah! El “Realfooding” és un concepte del moviment “RealFood”, que té per objectiu principal allunyar-se de l’alimentació a base d’aliments ultraprocessats.
