El porc senglar és un mamífer salvatge que, segons explica la Viquipèdia, té una llarga història d’associació amb els humans, havent estat l’avantpassat de la majoria de races de porcs domèstics i un animal de caça major durant mil·lennis. La caça del senglar ha estat una de les activitats cinegètiques més tradicionals i fortament arrelades en moltes parts de Catalunya, habitualment feta pel sistema de la batuda. Els porcs senglars procedents de les batudes han estat ingredients excepcionals de molts dels receptaris de cuina de caça de casa nostra, on hi ha destacat amb llum pròpia el civet de senglar.
Des de fa uns anys, la població de porcs senglars a Catalunya ha experimentat un creixement molt important i, en determinades zones, gairebé es pot parlar de plaga. La desaparició dels seus depredadors naturals -com el llop- i la progressiva transformació de les superfície forestals han provocat que aquests animals busquin l’aliment en conreus i, a mesura que van perdent la por als humans, s’acostin als nuclis habitats per tal de cercar menjar a les escombraries. Això ha fet que sigui habitual veure grups de senglars, formats per una femella amb les seves cries, en carreteres i nuclis habitats prop de boscos. Els mascles són més solitaris.
L’augment dels accidents de trànsit, però, sobretot, les destrosses que aquests animals fan en els conreus fa que sigui necessària controlar-ne les poblacions, resultant-ne la caça l’activitat més efectiva per assolir bons resultats. La caça del senglar és una activitat estrictament regulada i es desenvolupa dintre d’un període hàbil, que estableix cada any la Generalitat de Catalunya. En els darrers anys, aquesta activitat és permesa des de principi de setembre fins a final de febrer. Fora d’aquest període, els caçadors poden col·laborar a controlar els danys del senglar, caçant amb autoritzacions excepcionals. Els caçadors tenen uns costos força elevats derivats de la caça del senglar: un estudi encarregat per la Federació de Caça de Catalunya, xifra en 1.300 euros el cost de caçar un porc senglar a la Catalunya Central, i l’única manera que tenen de recuperar, parcialment o totalment, aquesta despesa és venent les peces caçades a carnisseries o restauració. Però els experts sanitaris alerten que és molt difícil disposar de prou garanties sanitàries que permetin el consum dels senglars urbans, ja que ingereixen, a més de fruits i rosegadors, carronya procedent de les escombraries humanes. Una de les principals amenaces per a la salut humana del consum de carn de senglar és la triquinosis.
Ara bé, totes les malalties que pugui tenir un senglar són detectables mitjançant un control veterinari. Aleshores, només caldria sotmetre les peces caçades a aquest control i, si estan lliures de malalties i de qualsevol altre risc sanitari, els senglars podrien tornar de bell nou a les cartes dels restaurants i gaudir tots plegats de la seva cuina. Una cuina de caça deliciosa.
