El diccionari de l’IEC defineix la propina com una petita gratificació que el consumidor, el client, dona a qui el serveix. Sembla ser que l’origen de les propines rau a l’Anglaterra del segle XVI quan els hostes donaven petites quantitats de diners al servei dels seus amfitrions, en agraïment per les feines extres que els generaven.
A casa nostra, tot i ser un costum de llarga tradició, sobretot a l’hostaleria, en cap cas és obligatori i el client les dona per voluntat pròpia. I, si no en deixa, no passa absolutament res. La motivació que hi ha al darrera de deixar propina és recompensar al personal pel servei i pel tracte dispensat.
Als Estats Units la situació és diferent. En aquest país, malgrat que no és obligatori per llei, la pràctica de fer-ho és tan habitual que si no es deixa propina, és molt probable que el personal de servei demani explicacions i preguntin què és el que han fet tan malament per tal de no voler deixar-los propina. Les propines als Estats Units són una pràctica que s’aplica per complementar els salaris baixos que els empresaris paguen al seu personal de servei. Per als empresaris és una manera d’assegurar-se que l’empleat atendrà correctament el client. Les propines que es deixen als restaurants dels Estats Units representen entre un 15 i un 20% del total del compte. Sovint passa que quan et porten el compte, la propina ja està detallada i el client només l’ha de validar si hi està d’acord, o modificar-la en cas contrari.
Darrerament, alguns restaurants, tant de casa nostra com de l’estat espanyol, estan suggerint als seus clients que deixin propina pel personal de servei, intentant importar la pràctica nord-americana. El desembre passat la Comunitat de Madrid va crear una campanya per fomentar l’ús d’aquesta pràctica, sota l’eslògan “són les propines les que fan possibles aquests petits somnis dels que ens atenen cada dia”. En podeu veure un espot fent clic aquí.
Si es miren els hàbits de deixar propina arreu del món, no és gens difícil adonar-se que és una pràctica molt lligada a la cultura i a la manera de ser de cada societat i, segurament per això, és un fet que sobta tant als viatgers que per primera vegada es troben davant d’aquesta situació en un país on els hàbits són molt diferents dels propis.
També és cert que una propina no és en cap cas un acte de caritat, pel que deixar certes quantitats, sobretot quan són exageradament inferiors a l’import del compte a pagar, a més de fer el ridícul, poden arribar a constituir una ofensa pel personal de servei, pel que aleshores és millor no deixar-ne.
I vosaltres, sou de deixar propina?
