D’aquí a poc més de sis mesos, a principis de desembre, entrarà en vigor el Reglament Europeu que estableix l’obligatorietat de detallar a les etiquetes dels vins els ingredients emprats en la seva elaboració, així com la seva informació nutricional.
Sortosament pels cellers que tenen com a filosofia adoptar un etiqueta minimalista i donar la mínima informació del vi en les mateixes, la composició i la informació nutricional no serà obligatori que estigui impresa en la mateixa etiqueta. L’administració, tot i que prefereix que així sigui, també dona com a alternativa que l’etiqueta inclogui un codi BIDI o un codi QR que el consumidor pugui escanejar in situ amb qualsevol dispositiu electrònic i obtenir la informació. El reglament no accepta que a l’etiqueta s’especifiqui una adreça web i que el consumidor l’hagi de visitar per conèixer la nova informació obligatòria. També prohibeix expressament que l’elaborador capturi qualsevol mena de dada del consumidor que fa la consulta.
La informació que especifica el reglament com a obligatòria que figuri a l’etiqueta és la categoria del producte vinícola, si ha sofert un procés parcial o total de desalcoholització, la DOP o IGP, el grau alcohòlic, el nom de l’embotellador, l’importador en cas de que n’hi hagi, el contingut de sucres que en portin i el valor energètic. Totes les dades s’han de presentar de manera comprensible pel consumidor del país on es comercialitzi el vi i els caràcters hauran de tenir una mida mínima d’1,2 mm. La resta d’informacions es podran oferir de manera electrònica.
La informació nutricional que s’haurà de fer pública de cada vi serà el seu valor energètic, en kj i en kcal, la quantitat de greixos, especificant les saturades, els hidrats de carboni, els sucres, les proteïnes i el contingut de sal, tot expressat en quantitat per cada 100 ml.
Aquesta normativa s’ha creat amb la voluntat d’informar millor els consumidors, fent molt més transparent els ingredients que porta un vi, i també perquè es prengui consciència de fins a quin punt el vi és o no és saludable, d’acord amb els seus paràmetres nutricionals.
L’entrada en vigor d’aquest reglament sembla un pas endavant en la consideració del vi com un aliment, ja que les mesures que estableix equiparen el vi a la resta de productes d’alimentació, que ja fa molt de temps que tenen la obligatorietat d’incloure en les seves etiquetes el llistat d’ingredients i la composició nutricional. Ara només caldrà que els cellers, sobretot els més petits, que són els que més patiran l’increment de costos de l’aplicació d’aquest reglament, vegin aquesta mesura com un pas més cap a la transparència i com una oportunitat per explicar encara millor els seus vins als consumidors.
