L’egoisme de molts pares de voler posar els seus interessos per davant del gaudi dels seus fills, sobretot quan aquests encara estan en edats on, a banda de no poder anar sols, encara no tenen una cultura gastronòmica prou desenvolupada per anar a segons quins restaurants, pot provocar situacions que no només són molestes per a la resta de clients sinó també pel servei del restaurant.
Estava sopant en un restaurant gastronòmic especialitzat en peix i marisc situat a primera línia de mar en una bonica població de la Costa Brava, quan van aparèixer pel menjador del restaurant els clients d’una taula reservada de sis persones, i que l’atzar va voler que fos la situada just al costat de la nostra. Eren quatre adults i dos menors, una nena i un nen, que devien tenir al voltant de 10-12 anys. Van seure a la taula i el cap de sala els va portar les cartes. Fins aquí tot aparentment normal. Després de veure la carta, els dos menors van expressar als adults que no els agradava res de la carta i que volien anar a sopar a un altre lloc. Els adults no van fer cas dels comentaris dels menors i, en arribar el cap de sala a fer la comanda, els pares van demanar-li si era possible que els dos menors mengessin un plat de pasta, tot i no estar dins de les opcions de la carta. Després de fer la corresponent consulta a la cuina, els van oferir uns fetuccini que podien ser al pesto o amb salsa de tomàquet natural. Es van decidir per la salsa pesto.
Quan els van servir els plats, els fetuccini al pesto feien molt de goig, com és normal en tots els plats de la carta d’aquest restaurant. Les aromes de la salsa, amb l’alfàbrega fresca al capdavant, eren de llagrimeta. Doncs als joves protagonistes d’aquest article, en tastar els fetuccini al pesto, no els van agradar i van dir que volien la pasta amb salsa de tomàquet. No cal dir que la performance que es va derivar del debat/discussió entre els pares i els menors va traspassar la intimitat de la seva taula i va pertorbar la meravellosa harmonia que en la nostra taula s’havia creat entre nosaltres, uns escamarlans i un fantàstic vi de lledoner blanc i macabeu. Requerit a la taula veïna el cap de sala, els pares van demanar si podia portar als nens salsa de tomàquet per afegir a la pasta. El cap de sala, esparverat per la petició feta, que comportava barrejar en un plat una excel·lent salsa pesto amb salsa de tomàquet, va oferir amablement canviar els plats de fetuccini al pesto per uns fetuccini amb salsa de tomàquet.
Passats un pocs minuts, van servir als nens uns plats de fetuccini amb salsa de tomàquet, que malgrat l’aparent senzillesa del plat, només de veure’ls feien salivar. Els dos menors van començar a menjar-se el plat i tot apuntava que la història ja no donaria més de sí, però ves per on, després de menjar unes quantes forquillades de pasta, van decidir que tampoc els satisfeia i van dir als seus pares que volien salsa quètxup. De bell nou, els tambors de guerra van retronar a la taula veïna i, una altra vegada, es va veure pertorbada la pau i el gaudi de la resta de taules, en especial de les més properes. Però aquesta vegada no hi va haver solució pel conflicte. En demanar quètxup a un cambrer, el cap de sala es va apropar a la taula per anunciar que, desgraciadament, al restaurant no disposaven d’aquesta salsa i que no els podien satisfer. Davant d’aquesta situació, els menors es van declarar en vaga de fam fins a l’hora de les postres, però no precisament quiets i en silenci, mentre els adults de la taula gaudien dels bons plats de peix i marisc que serveixen en aquest restaurant.
