D’entrada, vull deixar clar el bon nivell de la cuina del restaurant Mediamanga, a l’Eixample barceloní. Elaboracions originals, delicioses i de dimensions reduïdes, que permeten tastar amb més diversitat. La carta de vins és variada i ofereix bones opcions entre els vins catalans. El lloc és car, però s’ho val per a una ocasió especial.
Feta la recomanació, passo al manual d’instruccions. El restaurant està a la cantonada entre Aribau i Diputació, un lloc transitat, o sigui que costa molt trobar-hi taula al moment, per això no fa gaire vaig reservar amb quatre dies d’antelació. I aquí comença el seguit d’obstacles. D’entrada, t’avisen que la cuina tanca a les 15’30h, un pèl d’hora, però bé, és el seu horari. La segona condició és que, en penjar el telèfon, has d’anar a una botiga virtual i deixar-hi el número de la targeta de crèdit, amb l’advertiment que si anul·les amb 24 hores d’antelació, o menys, se’t carregaran, automàticament, 25 euros per cadascun dels comensals. I, un cop fet això, encara queda una nova entrada a la botiga virtual per rereconfirmar per tercera vegada.
Ho vaig acceptar, amb poc entusiasme. Però no vaig ser conscient de l’últim pas, així que vaig rebre una trucada. El menjar és bo, ja ho he dit, però el responsable del restaurant no és gaire simpàtic. De fet, fa servir un to imperatiu ben poc freqüent en el tracte amb un client: “Tinc llista d’espera!”, em va advertir. “La gent reserva i després no ve”, va afegir. “Jo no sóc la gent”, li vaig dir, però es va cansar del debat i, simplement, em va penjar el telèfon. Acte seguit vaig veure que cancel·laven la meva reserva. Per cert, amb menys de 24 hores d’antelació. Ells sí que ho poden fer.
Les condicions del Mediamanga són més una multa que una garantia. Perquè si algú avisa, posem per cas, el vespre abans del dinar, haurà de pagar i, naturalment, Mediamanga tindrà la llibertat d’ocupar la taula sense cap problema. El restaurant es compromet a deixar la taula buida? O cobrarà la multa de 25 euros i, tot seguit, tibarà de la llista d’espera que diu tenir o dels vianants que demanen si hi ha lloc per dinar?
Un dentista no et cobra l’empastament d’un queixal a l’avançada, ni un barber el tall de cabells. En el cas d’un teatre sí et cobren l’entrada, però la butaca es queda buida si no hi vas. En fi, el debat és interessant i ja el va plantejar Ramon Roset en un article molt polèmic. En qualsevol cas, al Mediamanga qui paga, no mana.
2 
