A Catalunya, segons dades del 2010, el malbaratament alimentari a les llars, comerços al detall i la restauració va ser de 262.471 tones anuals. Això vol dir que cadascú de nosaltres malbarata 35 quilos d’aliments a l’any, el que equival aproximadament a un 7% dels aliments adquirits. Hi ha força consens en definir el malbaratament alimentari com aquells aliments que, tot i ser segurs i nutritius per a les persones, es descarten o es destinen a usos diferents de l’alimentació humana o animal al llarg de tota la cadena alimentària. Si ens ho mirem a nivell global, segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO),s’estima que un terç de tots els aliments produïts en l’àmbit mundial es perden o es malbaraten.

A Catalunya tenim una llei -la 3/2020 de l’11 de març– per fer prevenció del malbaratament alimentari aprovada l’any 2020 i que en el seu moment va ser pionera a Europa. Aquesta llei inclou obligacions concretes per cadascun dels segments. Per les empreses del sector de la restauració i l’hostaleria, estableix que cal facilitar al consumidor que es pugui endur, sense cap cost addicional, les sobres que no hagi consumit, havent d’informar d’aquesta possibilitat de manera clara i visible al mateix establiment, preferentment a la carta o al menú. I obliga als establiments a utilitzar envasos, per al trasllat de les sobres, que siguin aptes per a l’ús alimentari, reutilitzables, compostables o fàcilment reciclables, i admetre que el consumidor dugui el seu propi envàs.

Cal fer esment que hi ha un bon grapat de restaurants que ja oferien aquesta possibilitat des de molt abans de l’aparició de la llei, i jo m’atreviria a dir que, a petició del client, gairebé tots els restaurants accedien a fer-ho. La diferència està en que, ara, tots els establiments d’hostaleria estan obligats a informar-ho i a fer-ho. La Llei estableix sancions, que poden arribar fins als 10.000 euros en cas d’infraccions lleus, o de 10.001 euros a 100.000 euros, en cas d’infraccions greus.

La veritat és que, si bé com deia abans, cap establiment d’hostaleria té inconvenient en lliurar les sobres dels plats que hem demanat i no hem acabat de consumir, poques vegades s’informa d’aquesta possibilitat en el menú o la carta, tal com estableix la llei. Per altra banda, els clients també tenim la nostra responsabilitat en la prevenció del malbaratament alimentari. Per la hostaleria és una obligació oferir el servei, però pels clients és opcional acceptar-lo o no, el que vol dir que les restes que deixem, si no ens les volem endur, acabaran a les escombraries. Per tant, si som d’aquells que no tenim cap intenció d’endur-nos a casa les sobres del menjar que hem demanat i no hem consumit, la nostra responsabilitat rau en consumir tot allò que demanem, tan senzill com això.

Nou comentari

Comparteix