Ja tenim a sobre els àpats nadalencs. En pocs dies ens entaularem de manera quasi continua per celebrar amb la família els àpats de la Nit de Nadal, del dia de Nadal i del dia de Sant Esteve. Una de les tasques més crítiques que tenen els encarregats de cuinar és la d’anar a comprar els ingredients que composen cadascuna de les receptes que prepararan.
Uns productes de qualitat són la base imprescindible per poder cuinar uns bons plats, però jo també voldria afegir-hi el concepte de territori. Uns productes de qualitat, si estan lligats a un territori concret, molt millor. Ja n’hi ha alguns que l’administració certifica el seu lligam a un territori: són els que disposen d’una IGP (Indicació Geogràfica Protegida) o d’una DOP (Denominació d’Origen Protegida). Aquestes certificacions són figures de qualitat diferenciades reconegudes per la Unió Europea que protegeixen els productes agroalimentaris garantint un vincle o relació de causa-efecte entre les característiques específiques del producte i el medi geogràfic de la zona de producció. És a dir, vinculen la qualitat del producte a un territori concret. Evidentment per aconseguir aquest reconeixement cal passar per un procés administratiu, que sovint és llarg i feixuc.
Però l’univers de productes agroalimentaris de qualitat vinculats a un territori concret és molt més ampli. A Catalunya disposem de molts productes lligats a indrets concrets que no tenen cap reconeixement oficial. En aquest cas, el prestigi i el reconeixement els ve de la tradició popular, i en són exemples els pèsols de Llavaneres, les gambes de Palamós, el pollastre de pota blava del Prat de Llobregat, les anxoves de l’Escala o els alls de Belltall.
Siguin amb reconeixement oficial o per la tradició popular, aquests són els productes amb els que hauríem d’omplir el rebost.
El cercle es tanca quan, a més de comprar productes de qualitat lligats a un territori concret, aquest territori és el més proper a nosaltres, i els productes són de temporada. Aquests són més genuïns, més sostenibles i tenen el preu que els correspon, sense haver de suportar costos addicionals, com els derivats de portar-los de l’altra banda del món.
El meu consell és que pregunteu als botiguers o als paradistes dels mercats l’origen dels productes agroalimentaris que tenen a la venda. D’aquesta manera us podreu assegurar que esteu comprant productes de qualitat, lligats a un territori, i podreu valorar-ne la proximitat.
