Les rivalitats entre poblacions veïnes o properes -ja sigui per un esport, un determinar producte o una tradició- existeixen des de temps immemorials i la gastronomia no n’és aliena. Un dels molts productes que susciten passions quan el defensen els seguidors de cadascun del ports que les capturen són les gambes vermelles del mediterrani, sense cap mena de dubte una de les reines del mar i un dels productes més valorats de la gastronomia.
Cadascuna de les poblacions costeres amb flota de pesca de gamba vermella defensa les seves captures com les millors i les de més qualitat. També cal assenyalar que és una rivalitat que es dona més entre els seguidors neòfits de cadascuna de les poblacions que entre els pescadors o els entesos.
La realitat és que sense tenir la informació prèviament, és molt difícil, per no dir impossible, distingir les gambes vermelles mediterrànies capturades per les diferents flotes, ja siguin de Roses, Palamós, Blanes o Arenys, per parlar de les poblacions de la costa nord de Catalunya. Entre altres motius perquè són els capitans de cada vaixell els que decideixen a quin calador van cada dia, podent anar mar amunt i mar avall. I també perquè la gamba és un crustaci nadador capaç de recórrer molts kilòmetres, i les femelles poden alliberar els seus ous en poblacions diferents.
En alguns casos, com és el de Palamós, l’Ajuntament i la Confraria de Pescadors han impulsat la Marca de Garantia Gamba de Palamós, segons expliquen a la seva pàgina web, “amb l’objectiu d’assegurar la traçabilitat del producte, augmentar la confiança del consumidor, incrementar el valor de la gamba i protegir el recurs. Les mesures recollides en el reglament de la marca de garantia asseguren la màxima qualitat del producte en termes de sabor, aroma, aspecte i frescor al llarg de tota la cadena productiva i comercial. A la llotja de Palamós s’examina rigorosament cada partida de gamba desembarcada abans d’atorgar-li l’etiqueta de producte certificat”.
La gamba vermella o aristeus antennatus és un crustaci que pertany a la família dels aristèids, i que destaca per l’intens color vermell de la seva pell. El més habitual és trobar-les a profunditats que van dels 200 al 800 metres. La seva qualitat depèn dels caladors i, sobretot, de la profunditat. A més profunditat hi ha més quantitat d’aliment (sobretot plàncton i microorganismes) i la gamba s’alimenta millor pel que és més gran i saborosa. També és molt important l’art de pesca i la cura que en tingui la tripulació del vaixell. Normalment es capturen per arrossegament amb xarxes molt llargues, de 2 km.
La part més saborosa, sense cap mena de dubte, és el seu cap que conté el cor i els ous, amb un gust intens, salí i iodat, amb un punt dolcenc. La carn de la cua té una textura ferma però delicada.
En funció de la seva mida, trobem gambes vermelles petites (més de 70 peces/kg), mitjanes (56-70 peces / kg), grans (33-55 peces / kg) o extres (19-32 peces / kg) i el seu preu de mercat oscil·la molt en funció de les captures i de l’època de l’any. Pugen molt de preu durant les festes de Nadal. A data d’avui els preus de mercat són de 45, 75, 108 i 150 euros/kg per cadascuna de les mides.
