Aquesta setmana s’ha anunciat que el Grup Iglesias, propietari dels restaurants Rías de Galicia, Cañota i Espai Kru ha presentat un concurs de creditors amb un passiu de 8 milions d’euros, fet que també ha provocat la dissolució de la societat coneguda com El Barri. Aquesta societat, que el Grup Iglesias tenia amb els germans Adrià, gestionava restaurants tan significatius com Tickets, Pakta, Hoja Santa o la Bodega 1900. Sembla ser, llevat de canvis en la situació de darrera hora, que aquests restaurants ja no tornaran a obrir -amb la salvetat de l’Enigma, que encara no s’ha concretat què passarà amb aquest local-.
Aquestes darreres setmanes s’ha produït un degoteig constant d’anuncis de tancament de restaurants degut a les conseqüències derivades de la pandèmia de la Covid-19. L’Agut, el Senyor Parellada, Cal Pinxo, Romesco,… són noms que han marcat una època en la restauració de casa nostra i que, tal i com els coneixíem, ja no tornaran mai més. Aquests són els que han aparegut als mitjans però de ben segur que n’hi ha molts més.
El sector de la restauració ha estat un dels sectors més durament afectats per les mesures que les administracions han pres per fer front a la pandèmia. Conceptuats els establiments de restauració com un dels eixos sobre els que es vertebra la vida social, han estat víctimes d’unes restriccions imposades més com una mesura exemplificadora que una solució efectiva al contagi del coronavirus.
Hi havia moltes solucions per frenar l’avanç de la pandèmia sense acarnissar-se amb un sector econòmic concret, però això demanava gestionar la crisi de manera quirúrgica, fent una anàlisi fina de la situació en cada lloc i en cada moment, i prendre les mesures necessàries de tal manera que no fos matant mosques a canonades. Però qui li ha tocat gestionar no ha volgut -ni segurament tenia talent- fer una gestió complexa que de ben segur hagués comportat molta més feina però hauria repartit millor els efectes colaterals de la pandèmia. Estem assistint a tota una exhibició d’incompetència d’uns servidors públics més preocupats pels seus interessos que pel bé comú, i que a sobre no tenen la suficient humilitat per apropar-se al sector privat i als gremis i associacions professionals i demanar-los la seva ajuda per treballar conjuntament per frenar la pandèmia sense que un sector concret en surti perjudicat.
Algú em dirà que una majoria dels restaurants que he citat han hagut de tancar perquè depenien del turisme i que tancar fronteres era una mesura necessària per frenar l’avanç de la pandèmia. Tot i estar-hi d’acord en part, estic segur que amb una altra gestió dels horaris, amb els clients del país el resultat hagués estat un altre.
