Durant la pandèmia de la COVID-19, una de les mesures que es va imposar a la restauració per evitar contagis va ser la substitució de les cartes físiques per uns codis QR que, llegits amb el telèfon mòbil, permetien consultar la carta en aquest dispositiu. En els establiments més avançats tecnològicament el sistema també permetia fer la comanda i el pagament directament des del dispositiu mòbil amb que es llegia al codi QR. D’aquesta manera s’evitava la transmissió del virus a través de compartir les cartes, els comptes i qualsevol altre document físic.

Un cop controlada la pandèmia, un bon grapat de restaurants ja no han tornat a utilitzar les cartes físiques i continuen amb el sistema del codi QR. Reconeixent i entenent les avantatges que aquest sistema els comporta respecte les cartes físiques -com, entre altres, l’actualització immediata dels continguts de la carta, sense haver de tornar a imprimir-la-, a mi, particularment no m’agrada gens aquest sistema.

L’experiència del client no és per res la mateixa. I no és perquè sigui en format digital, sinó perquè és força incòmode, al menys per mi, llegir la carta en una mida tan petita com la que ofereix el telèfon mòbil i no és qüestió d’anar als restaurants amb la tauleta o l’ordinador portàtil. Al ser més incòmode la lectura, provoca que la suggestió dels plats anunciats també disminueixi. Una carta d’un restaurant és una eina de venda de primer nivell. Una carta ben dissenyada, que permeti una lectura clara i ben estructurada de l’oferta del restaurant facilita la tria del client i dispara la imaginació del client al voltant de com serà el plat i com el farà gaudir. Molts restaurants, més dels que seria normal, desconeixen, ignoren o donen poca importància a l’efecte venedor de la carta.

I un altre efecte molt important a tenir en compte, dins de l’experiència del client, és com a aquest li arriba la informació de la carta. Una carta molt ben dissenyada, tant en forma com en contingut, si la lectura de la mateixa no és prou còmode, perd força efectivitat. Aquest és el problema dels codis QR. Les cartes en la gran majoria de casos s’han digitalitzat amb el mateix disseny que tenia la carta física, i el mitjà de lectura, el telèfon mòbil, per gran que sigui la pantalla és massa petita per oferir una lectura prou còmoda. En pocs casos es va pensar que el mitjà de lectura de la carta era molt important per aconseguir seduir al client i, en conseqüència, es va fer un disseny de la carta adaptada de manera nadiua pel dispositiu amb el que es llegiria. Repeteixo, no és el mateix llegir una carta impresa que llegir-la en dispositiu electrònic.

La tecnologia ajuda i és molt efectiva, sempre i quan la fem servir de manera adequada per assolir els objectius que necessitem. Com es deia als inicis de les implantacions de sistemes informàtics: si tu tens un sistema de gestió defectuós i el digitalitzes (informatitzes en el llenguatge d’aleshores), obtindràs un sistema de gestió defectuós informatitzat.

Tots aquells restaurants que es van veure obligats a fer servir el codi QR, però que no tenien, ni tenen, cap mena de voluntat de digitalitzar amb sentit la seva carta, el millor que poden fer és tornar a la carta física, la de sempre. Els anirà molt millor!

Comentaris

  1. Icona del comentari de: fat boy a juny 25, 2022 | 15:43
    fat boy juny 25, 2022 | 15:43
    Doncs amb mi ho tenen clar.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa