L’esmorzar és el primer àpat del dia. És a dir, la primera ingesta que fa una persona després de llevar-se. I es considera que és l’àpat més important de tots, ja que serveix per activar el metabolisme després de les hores de descans nocturn. Segons diuen els experts, el fet de no esmorzar li provoca a l’organisme una situació d’estrès, ja que no disposa de l’energia necessària per suportar l’inici de l’activitat diària.
Hi ha moltes maneres d’abordar aquest primer àpat diari, sovint depenent de la cultura on un s’ha educat. En la cultura nord-americana, l’esmorzar tradicional consta d’ous, ja siguin fregits o remenats, bacó i croquetes. S’acompanya de cafè i de sucs de fruites. En la tradició anglesa, l’esmorzar consta d’ous, salsitxes, tomàquets fregits o a la graella, mongetes, xampinyons, pa fregit o torrades, acompanyat de te o cafè. En la tradició francesa, l’esmorzar consisteix amb torrades de pa de baguette amb mantega, brioxeria variada, acompanyat de sucs de fruites, cafè o infusions. Quotidianament, l’esmorzar a casa nostra va més en la línia de la tradició francesa que a les dels països anglosaxons, tot i que molt sovint els entrepans de tota mena en són els protagonistes.
Però quan la situació ho permet, una de les maneres més plaents d’abordar aquest primer àpat és fer-ho amb el que es coneix com un esmorzar de forquilla. Aquesta mena d’esmorzars són el que tradicionalment es feia a pagès abans d’abordar una llarga i dura jornada al camp. Consisteixen, en essència, en convertir l’esmorzar en un àpat com el que podríem fer al migdia o al vespre, gaudint de plats cuinats. Tot i que no hi ha cap norma escrita i que tothom fa el que li ve de gust, en els esmorzars de forquilla, que sempre es gaudeixen molt més rodejats de bons amics, es tendeix a menjar plats cuinats de la cuina tradicional i popular catalana.
Ben entaulats, es trenca el dejuni nocturn amb carns fetes a la graella, les més habituals, costelles de xai, botifarres, galtes de porc i peus de porc. O bé amb bons guisats de tripa amb cigrons, cap i pota, cua de bou, conill, pollastre o fricandó. S’acompanya de patates al caliu o fregides, carxofes, bolets o el que la natura ens ofereixi en aquell moment. També se serveixen truites de tota mena i ous ferrats. No hi poden faltar les llesques d’un bon pa de pagès, sucades amb tomàquet, o bé torrades, i sucades amb tomàquet o no, l’all i oli i bons vins o escumosos. Sempre amb bon humor i harmonia, tot fent una bona tertúlia amb els companys de taula. Si el temps acompanya, és ideal fer-ho a l’aire lliure.
Avui, a Catalunya, encara són forces les fondes, restaurants i cases de menjar, sobretot en l’àmbit rural, on es pot gaudir d’un bon esmorzar de forquilla a l’estil més tradicional. Establiments que tenen cura de que a la cuina les cassoles vagin fent xup-xup i de tenir bones brases en marxa, perquè a primera hora del matí, quan arribin els clients, tot estigui a punt. Gaudim mentre puguem d’aquests autèntics temples del plaer, ara que encara hi són i ho fan, perquè quan no hi siguin o ja no ho facin perquè ja no els compensi, els trobarem a faltar. Els canvis que s’estan produint en els estils de vida, fan que el vent bufi en contra d’ells.
