Aquesta setmana estava sopant tranquil·lament en un restaurant gastronòmic de moda de la ciutat de Barcelona quan la pau del menjador es va interrompre per l’airada protesta d’un client per alguns dels conceptes que apareixien en el seu compte. Després d’uns breus instants de conversa entre el maître i el client, tot va quedar resolt i l’harmonia va tornar a regnar en aquell fabulós menjador.

Encuriosit pel petit incident i abusant de la confiança que l’amistat atorga quan tens una relació d’anys amb les persones, vaig poder saber que el client es va queixar de que en el seu compte se li cobressin alguns conceptes, clàssics d’una banda en l’alta restauració, però que sobten si no hi estàs acostumat. És el cas, entre altres, del servei de pa i els entreteniments. És una qüestió llargament debatuda i que, de tant en tant, torna a posar-se d’actualitat.

La Llei estableix que un restaurant pot cobrar per tots els conceptes que estimi oportuns, sempre i quan els tingui recollits en la seva llista de preus. Una llista que ha de recollir tot el que pensen cobrar i que ha d’estar exposada en un lloc visible del restaurant. Els preus que apareixen en aquesta llista han de ser amb l’IVA inclòs. Així, si un restaurant pensa cobrar pel petit aperitiu que serveixen al principi de l’àpat, el preu amb l’IVA inclòs ha d’aparèixer en la carta. Una altra cosa important, és que tot allò que el comensal no demani, però un cop servit ho consumeixi, li genera el dret al restaurant de cobrar-ho, si el preu figura en la carta o en la llista de preus de l’establiment. Per contra, si el comensal no ho ha demanat i no ho consumeix, aleshores no se li pot cobrar.

Són forces els conceptes que apareixen en els comptes d’establiments de restauració, que incrementen el valor final i sovint no en som conscients, a menys que ens hi fixem, com per exemple els suplements per servei en una terrassa o en un indret especial de l’establiment, que són lícits, sempre i quan s’informi amb antelació de l’import al client. Per contra, no es lícit cobrar pel gel quan es demana un cafè amb gel, però sí que un cafè amb gel pot tenir un preu més alt que el cafè sol, si així ho ha disposat en la carta de preus l’establiment.

Personalment, trobo poc elegant que en un restaurant on el preu mig per comensal ja és prou elevat, vulguin fer créixer el compte del client amb petites estratagemes com cobrar un suplement pels entreteniments, els petits fours o fins i tot la copa de benvinguda. Si un és prou hàbil, ja sap com diluir aquests costos en l’escandall i no cal fer-los aflorar com un cost extra al compte.

Nou comentari

Comparteix