El nom fa la cosa en el menjar?

"Quan apareix un nou producte alimentari sovint es fa una comparació directa amb un altre producte similar que ja existeix i és ben conegut"

Si cerquem al diccionari el significat de “nom”, la definició que hi trobem és “Mot o grup de mots amb què una persona o una cosa és coneguda o designada.”. En essència, un nom ens ajuda a identificar una persona o una cosa determinada. Si ja coneixem aquesta persona o cosa, quan ens fan referència al seu nom ens resulta senzill formar-nos una imatge mental sobre la persona o cosa.

Quan apareix una nova cosa, com per exemple un nou producte alimentari, una manera eficient de descriure’l per tal que les persones puguem fer-nos una idea ràpida del nou producte, és fer una comparació directa amb un altre producte similar que ja existeix i és ben conegut. Per exemple, si jo parlo d’una hamburguesa, tothom pensa en una porció de carn picada, lleugerament premsada, per tant, més o menys plana i de forma arrodonida.

Quan en el món vegetarià es va crear un producte que d’aspecte era similar al de l’hamburguesa, amb la diferència de que l’ingredient principal no era la carn animal sinó proteïna d’origen vegetal, la manera més ràpida de fer entendre al públic aquell nou producte va ser anomenar-lo hamburguesa vegetal.

El punt de discussió rau en si aquesta pràctica, tan i tan utilitzada, és la millor manera de procedir a l’hora de donar-li nom a un nou producte o categoria de producte.

Fa pocs dies, Provacuno, l’Organització Interprofessional de la carn de boví de l’estat espanyol, va engegar una campanya de comunicació -per cert molt enginyosa i conciliadora- per reivindicar l’ús de la paraula hamburguesa exclusivament pels productes elaborats amb carn. Segons explica aquesta organització, la legislació espanyola defineix que les hamburgueses només poden ser de carn. Si s’elaboren amb altres productes, aleshores no són hamburgueses, són una altra cosa. Per Provacuno anomenar hamburguesa a un producte que no s’ha elaborat amb carn, el que fa és “confondre als consumidors en un mercat en el que el respecte per l’origen dels aliments i la seva denominació són claus”.

Les hamburgueses només són un exemple d’aquesta situació, però hi ha molts altres casos similars, com anomenar llet a les begudes vegetals d’arròs, soja, civada, etc., o anomenar xoriço a un preparat a base de carbassa, o anomenar formatge a un preparat a base de pipes de girasol, ametlles o anacards.

I vosaltres, què en penseu? S’ha d’acceptar aquesta pràctica o caldria que busquessin altres noms?

Nou comentari